Esquerra presentarà 1.027 preguntes al govern espanyol sobre el que l’Estat no fa i hauria de fer pel català, amb l’objectiu d'evidenciar la realitat social del català com a llengua minoritària i minoritzada i, alhora, fer pressió per avançar en el pluralisme lingüístic de l’estat. El diputat d’Esquerra al Congrés Joan Tarda i el senador Miquel Bofill han exposat aquest matí el document que serà presentat la setmana vinent al Congrés i al Senat.
El diputat independentista ha recordat que l’any 2004 Zapatero es va comprometre a la construcció d’una Espanya plural. Tot i això, ‘aquest compromís mai no es va arribar a traduir en un projecte real en què es visualitzés un avenç efectiu cap a un estat plurilingüe’, tal com es va fer palès en el moment que el PSOE va sumar vots amb el PP per rebutjar un projecte de llei de llengües presentat per Esquerra. ‘S’ha assolit un escenari en què torna a relativitzar-se o negar-se la discriminació que continua patint la llengua catalana per part del conjunt de l’aparell estatal’, ha assegurat Tardà, que ha apuntat que es tracta d’un ‘greuge prou evident’, si ens fixem en la immensitat legislativa i reglamentària que protegeix la llengua castellana, i ‘els milions i milions d’euros que s’hi esmercen’, en comparació amb la fràgil empara jurídica de la llengua catalana i el nul suport que rep per part de l’administració espanyola. En aquest sentit, Tardà ha apuntat que ‘convé no rebaixar la intensitat de la nostra reclamació, sobretot en un escenari on ens fan creure que qui té problemes és el castellà i no el català’ i ha lamentat que ‘no s’entén que els diputats no poguem parlar en català amb normalitat tant al Congrés com al Senat’.
En aquets context, el senador Miquel Bofill ha afirmat que ‘la Constitució espanyola permet la discriminació del català, en establir el castellà com a llengua oficial, però també obre la porta a les polítiques que n’assegurin l’especial respecte i protecció i, per tant, si el govern espanyol tingués voluntat, l’Administració General de l’Estat i tots els organismes que en depenen podrien fer en català tot allò que fins ara és vehiculat exclusivament en castellà’.
El senador ha explicat que les preguntes tenen tres objectius: apel·lar a l’Administració General de l’Estat i els seus òrgans constitucionals a adreçar-se en català als ciutadans; instar l’Estat a impulsar polítiques de foment de la llengua catalana per compensar els efectes negatius sobre l’ús i el prestigi del català de tres-cents anys de persecució, repressió i minorització; i aconseguir que l’administració compleixi la legislació lingüística vigent i emprengui mesures necessàries pel seu compliment efectiu. En aquest sentit, les preguntes formulades s’encaminen a saber el grau de coneixement del català per part dels funcionaris destinats als Països Catalans o quins són els incentius econòmics de la llengua catalana respecte l’anglès; a reclamar la traducció sistemàtica al català de tots els formularis i documents distribuïts als Països Catalans o el respecte a la toponímia, entre d’altres.
Bofill ha destacat que ara ‘les noves tecnologies de la comunicació i l’administració electrònica constitueixen la gran oportunitat per fer realitat l’administració plurilingüe’. I, en aquest sentit, Tardà ha apuntat que ‘el català necessita no perdre el tren de les noves tecnologies i augmentar el seu prestigi’.
