El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha recordat en la clausura del congrés regional de la Federació de Lleida que ‘avui 12 d’octubre, dia de la Hispanitat, és un bon dia per constatar que en només 5 anys, l’Espanya plural de la que parlava Zapatero ha donat pas a que Catalunya estigui asseguda al banc dels acusats pendents d’una possible sentència adversa que pot suposar el certificat de defunció de l’Estatut’. Ridao ha afirmat que ‘per una vegada, i sense que serveixi de precedent, Rajoy té raó, és un ‘conyàs’ haver de comprovar com PSOE i PP es disputen la bandera del patriotisme espanyol més tronat sense complexos’.
Joan Ridao ha sentenciat que el debat territorial obert l’any 2003 ‘s’ha tancat perquè Espanya no vol reformar ni es reconeix com Estat plural’. Per a Ridao, ‘ha fracassat l’intent històric de Catalunya d’allargar la mà a l’esquerra espanyola per transitar gradualment cap a un escenari de més poder polític i més autogovern a canvi d’un Estatut potent i ambiciós’. Davant aquesta situació ‘ara l’objectiu de Catalunya se situa en l’exercici del dret democràtic a decidir i l’obtenció d’una majoria social i política que ens porti a un nou marc polític que ens permeti sortir de la ratera’, ha asseverat Ridao.
Sobre el debat provocat pel contingut possible de la sentència del TC en relació a l’Estatut català, Joan Ridao ha advertit que el Constitucional està ‘deslegitimat i no es pot demanar l’acatament a una sentència contrària als nostres interessos: tant si es renova, perquè el PP vol situar dos jutges ultraconservadors que és com posar dues guineus a vigilar el galliner; com si no es renova, perquè els actuals membres del TC han evidenciat la seva instrumentalització política i partidista de manera que no té legitimitat per contravenir la voluntat expressada de manera majoritària pel poble de Catalunya a les urnes’. La hipotètica sentència negativa faria que no hi hagués més remei,segons el Secretari General, que ‘donar veu al poble si es toquen les parets mestres o alguns dels embans del text’ estatutari.
