El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha invertit 214 milions d'euros des del 2004 en equipaments socials per atendre les persones amb dependència i ampliar la cobertura arreu del territori. Aquesta quantitat ha permès crear en aquest període 15.500 places residencials, més de 6.000 de centre de dia per a gent gran i 3.200 de llar residència per a persones amb discapacitat. Les xifres les ha donat a conèixer la consellera Carme Capdevila durant la conferència que amb el títol '4 anys d'acció social catalana' ha pronunciat aquest vespre a CosmoCaixa.
La consellera ha destacat que aquesta inversió ha ajudat a corregir la falta d'inversió en equipaments i places residencials que Catalunya ha partit històricament. A banda de la inversió per a gent gran i persones amb discapacitat, Capdevila també ha remarcat els 63 milions destinats a centres d'atenció a la infància i els 65 milions que va suposar l'any passat el manteniment de les places d'aquests equipaments.
La col·laboració amb el món local i el sector social també ha estat un dels aspectes als quals s'ha referit la consellera Capdevila. Ha remarcat que l'any passat es van destinar 162 milions d'euros a finançar el serveis socials bàsics d'ajuntaments i consells comarcals i ha avançat que fins el 2011 s'invertiran 364 milions més. Les entitats socials, per la seva banda, rebran en el mateix període 278 milions d'euros.
Totes aquestes xifres han servit per subratllar el paper creixent que han experimentat els serveis socials els darrers anys. En aquest sentit, ha destacat el valor estratègic dels serveis socials com a "motor econòmic emergent" i generador d'ocupació. Arreu de Catalunya més de 23.000 persones s'han incorporat al mercat de treball gràcies al desplegament dels recursos que gestiona el sistema català de serveis socials. "Hem passat –ha dit– d'un sector que era considerat com a generador de despesa a un àmbit capaç de crear riquesa".
Per tot plegat la consellera ha destacat que en els darrers anys "els serveis socials a Catalunya han canviat. Els hem fet canviar entre tots i totes. Hem crescut en recursos i ens hem dotat de lleis que han ordenat el sistema". Carme Capdevila ha assegurat que "la despesa en protecció social ha augmentat un 38,1% durant els últims cinc anys i representa el 54,7% del pressupost de la Generalitat d'aquest 2010". El Departament d'Acció Social i Ciutadania, a més, és la tercera conselleria amb el pressupost més elevat del Govern. Amb aquestes dades, la consellera ha subratllat que "el reforç de l'Estat Català del Benestar és innegable".
En paral·lel, Carme Capdevila ha remarcat que per fer tot això "l'impuls legislatiu ha estat clau", ja que ha servit per ordenar el sistema català de serveis socials i perquè "les classes mitjanes del país hagin entrat als serveis socials". En aquest sentit ha valorat el paper que ha tingut la Llei de serveis socials a l'hora de "posar les bases del model que Catalunya necessita" i la Llei de la dependència "que ha tingut un desplegament difícil però que ha fet que moltes persones tinguin accés a ajudes que abans no rebien. Avui més de 100.000 persones ja han triat com volen que les ajudem a viure de forma més autònoma. I la meitat de les persones que reben prestacions no havien estat mai ateses".
Amb tot, la consellera ha admès que "no hem anat tan ràpid com voldríem en el desplegament de la llei però el context econòmic actual tampoc ens hi ha ajudat". A més "el govern de l'Estat espanyol ha incomplert la seva part del tracte i per cada 2,25 euros que hem invertit des de Catalunya –en la Llei de la dependència– Espanya només n'ha invertit 1".
Capdevila també ha destacat el paper "clau" que ha tingut el tercer sector en l'aposta per les polítiques socials i ha garantit la col·laboració del Govern amb les entitats. "No són paraules i prou. Les xifres demostren que el Govern ha estat amb el tercer sector". Des del 2002, ha afegit, els ajuts del Govern al sector han crescut un 22% fins a arribar als 800 milions aquest any.
Carme Capdevila també ha remarcat la necessitat de fer un salt en l'àmbit dels drets de ciutadania per donar veu i presència a aquells col·lectius que fins fa pocs anys havien rebut poc suport per part de l'administració. "Tenim molt clar que l'impuls dels drets socials havia d'anar lligat a l'avenç dels drets de ciutadania al nostre país", ha dit. La consellera s'ha referit a l'impuls a la igualtat de drets entre homes i dones, al reconeixement dels drets de la infància i l'adolescència, l'atenció als nous tipus de família amb el reconeixement de les monoparentals, les polítiques d'emancipació en favor del jovent, el Pacte Nacional per a la Immigració i el reconeixement dels drets de les persones homosexuals, lesbianes i transsexuals.
Finalment, ha apel·lat a continuar treballant "sobre les bases que hem creat i que evidencien l'existència d'un model propi de serveis socials i d'atenció a les necessitats de la ciutadania".
