La Comissió de Cooperació i Solidaritat del Parlament de Catalunya ha aprovat avui el Pla director de Cooperació al Desenvolupament 2011-2014, el full de ruta del Govern en matèria de cooperació al desenvolupament que fixa els principis, els valors, les prioritats geogràfiques i els objectius estratègics que guiaran les actuacions dels propers anys.

El Pla director preveu concentrar sectorialment i geogràficament l’ajut, reforça la participació dels diferents actors de la cooperació catalana i potencia els mecanismes de seguiment i avaluació. La previsió és que el 2015 el Govern aporti el 0,07 per cent del Producte Interior Brut de Catalunya (PIB) a cooperació al desenvolupament. Segons ha destacat el vicepresident del Govern i president de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), Josep-Lluís Carod-Rovira, en la seva compareixença, el pla és “fruit del consens i d’un intens procés participatiu”. És, ha dit, “el resultat d’una reflexió conjunta i compartida del Govern i dels actors de la cooperació catalana” perquè “només amb la suma d’esforços i complicitats serem capaços de millorar la qualitat i l’impacte de la política pública de cooperació al desenvolupament catalana”.

En la compareixença també ha participat el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, David Minoves. El Pla director és, en paraules de Minoves, “el guió que planifica la política de cooperació al desenvolupament de la Generalitat”, un “pla estratègic que orienta l’acció de la cooperació catalana”. El pla recull la planificació estratègica iniciada el 2003, amb els plans 2003-2006 i 2007-2010. En aquest sentit, reafirma el seu compromís amb tres grans objectius prioritaris: promoure l’equitat entre homes i dones; promoure el respecte integral i la consolidació dels drets humans, la governança democràtica i l’enfortiment del teixit social; i promoure la sostenibilitat del desenvolupament des del punt de vista social, ambiental i econòmic. Per complir aquests objectius estableix quatre línies d’actuació prioritàries:

Desenvolupament dels països i pobles prioritaris. Impulsarà projectes per garantir l’accés a la salut a l’educació; les capacitats productives i comercials; els serveis socials bàsics o els drets humans.

Educació al desenvolupament. Fomentar el coneixement i el compromís cívic de la ciutadania i promoure els valors de la solidaritat i la justícia social.

Acció humanitària. Actuacions per satisfer les necessitats immediates i els drets fonamentals després de conflictes de llarga durada o catàstrofes.

Enfortiment de les capacitats dels actors de la cooperació catalana. Se’ls dotarà dels recursos humans, organitzatius i materials necessaris.

El Pla Director segueix també amb la política de concentració temàtica i geogràfica iniciada amb els anteriors documents.

Països i pobles prioritaris: Marroc, Palestina, Sàhara Occidental, Moçambic, Senegal, Guatemala, Nicaragua, el Salvador, Bolívia, Colòmbia i Equador. Concentraran el 70% dels recursos.

Regions preferents: Andina i Amazònia, Mesoamericana, Mediterrània i Àfrica Occidental. Concentraran el 80% dels recursos de la línia de desenvolupament.

Països menys avançats: països de l’Àfrica subsahariana amb un nivell baix de renda, nutrició, salut i educació i un alt nivell de vulnerabilitat. Rebran almenys el 25% dels recursos.

Països i pobles en situació de post-conflicte bèl·lic i conflicte armat, sotmesos a bloqueig o objecte de greus vulneracions dels drets humans.


El valor afegit de la cooperació catalana

El vicepresident ha destacat que el document és fruit d’un procés que ha permès identificar “el valor afegit de la cooperació catalana”, “la marca d’identitat” que ve definida, ha dit, per l’especialització sectorial, la concentració de l’ajut i la “pluralitat” del mapa d’actors. Segons ha subratllat Josep-Lluís Carod-Rovira, “la principal especificitat” del model català és “la concepció de la intervenció pública com a complementària i impulsora de les iniciatives”. Per això el pla proposa establir aliances estratègiques que permetin posar en valor l’expertesa dels actors de la cooperació i involucrar progressivament els actors no tradicionals però amb capacitat d’incidència. En aquest sentit, i com una de les principals novetats, el document garanteix que la societat civil catalana gestionarà almenys el 60 per cent de l’ajut oficial al desenvolupament i que la xifra absoluta que rebran anualment les convocatòries públiques per projectes i programes d’ONG es mantindrà estable.

Una altra de les novetats és la importància que atorga als mecanismes de seguiment i avaluació de les polítiques, amb la participació de la societat civil i els països socis. Tal i com ha remarcat el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària es farà “una anàlisi quantitativa i qualitativa del nivell d’assoliment dels objectius, accions i resultats previstos, les dificultats sorgides, el processos promoguts i, a més llarg termini, els impactes generats”. El resultat servirà per generar aprenentatges i recomanacions que permetin millorar la planificació i l’impacte de les polítiques de cooperació.