Aralar i Esquerra han mantingut una trobada aquest matí per intercanviar impressions sobre el que està passant en la política tant a Catalunya amb l'Estatut i els referèndums que s'estan portant a terme, com a Euskalerria i l'Estat. Minuts abans de la reunió, el coordinador general d'Aralar, Patxi Zabaleta, i el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, han mostrat la seva sintonia i proximitat política així com el seu compromís a seguir treballant en comú.

En aquest sentit, Zabaleta ha advertit que 'des d'Euskalerria veiem amb molt bons ulls la via oberta a Catalunya amb la celebració dels referèndums així com esperem la sentència del Tribunal Constitucional perquè no només afecta Catalunya, sinó que perjudicarà també a Euskalerria o Galiza'.

Puigcercós, per la seva banda, ha indicat que 'la raó és que la exEspanya plural del PSOE i la uniforme del PP tancaran files i es posaran d'acord per dir prou' i 's'ha acabat el procés autonòmic'.

El president d'Esquerra ha recordat que l'Estatut es va aprovar al Parlament de Catalunya per majoria i ha acusat Zapatero de 'retallar' a les Corts el contingut i pretendre ara 'la tisorada final'.

Per això ha assegurat que el Tribunal avui 'marcarà de forma clara i nítida el punt final del procés autonòmic' perquè 'no hi ha pla B' i per això ha defensat 'el pla A' d'Esquerra que passa perquè les institucions catalanes organitzin un referèndum sobre la independència 'en el proper cicle polític'.

Per a Puigcercós, 'aquesta és la via. Tancat el cicle autonòmic toca donar la paraula al poble i això implica que en la propera legislatura organitzem a Catalunya una consulta per promoure les reformes legals per accedir al dret d'autodeterminació, a la independència', ha afegit, un 'camí difícil però democràtic' i que és a més 'un escenari possible i probable'.

Així mateix, Puigcercós també ha comentat la reforma laboral de Zapatero, sobre la que ha dit que 'sever amb l'estat del benestar' i ha anunciat que 'a falta de les negociacions que s'estan desenvolupant a Madrid, Esquerra no hi votarà a favor perquè és una aposta clar per l'acomiadament lliure'. El president d'Esquerra ha indicat que 'si s'acceptessin bona part de les nostres propostes podríem passar a l'abstenció, però el que ja descartem és el nostre vot afirmatiu'.

Joan Puigcercós ha avançat que 'les nostres propostes estan destinades a garantir als treballadors que no avança cap a un model de flexibilitat més asiàtic que europeu'.

D'altra banda, a preguntes dels periodistes, els dirigents d'Aralar i d'Esquerra han coincidit en la valoració de l'acord subscrit el diumenge passat per EA i Batasuna, encara que han subratllat que 'li falten alguns compromisos directes' i per tant 'no n'hi ha prou'.

Segons ha assenyalat Zabaleta, 'aquest acord no implica un apropament de la il·legalitzada Batasuna a NaBai: no ha demanat el seu ingrés a NaBai i per tant en aquest moment no hi ha cap procés en aquest sentit'.

Però a més, ha dit, les bases ideològiques de NaBai 'estan perfectament delimitades' des de 2003 i, encara en algunes existeix 'un apropament objectiu' per part de Batasuna, com la utilització exclusiva de vies polítiques, en el contingut del document signat amb EA 'falten uns compromisos directes i no condicionats a l'existència de cap procés respecte la pau, que s'ha de considerar un principi absolut no condicionable'.

A això Zabaleta hi ha sumat que per a Aralar 'també és prioritari' un contingut d'esquerres, que 'falta', i 'falta sens dubte el compromís exprés amb la pluralitat i la defensa de tots els principis democràtics, una defensa que ha de contenir un plantejament democràtic radical'.

En un sentit similar, Joan Puigcercós ha apuntat que Esquerra s'ha de pronunciar 'amb molta prudència' en un assumpte 'que afecta un altre país, a Euskal Herria', encara que sí ha assenyalat que 'tot el que suposi un avenç perquè la política s'imposi és positiu'.

'Tot el que sigui un avenç perquè guanyi pes la política, les decisions polítiques, és un avenç sempre' i 'una bona notícia', ha precisat el president d'Esquerra, però també ha apuntat que en aquest cas l'acord entre EA i Batasuna 'no és suficient' perquè 'cal un final de trajecte clar, nítid, sense ambigüitats i que permeti guanyar pes a la política, a les dones i als homes que volen defensar posicions des de vies polítiques, democràtiques'.