El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, ha reivindicat la 'càrrega política' que tindrà la futura Llei de consultes populars per via de referèndum, davant 'alguns' que hi vulguin posar 'aigua al vi'. Ausàs ha remarcat que és una 'veritable llei de referèndums' que ocupa 'l'espai de sobirania' que hi ha entre l'Estatut i la Constitució en aquest àmbit. A més, ha afegit que es podrà ser 'ambiciós' a l'hora de preguntar si s'hi aplica 'intel·ligència i imaginació'. Després que la llei no s'aprovés abans d'acabar l'any, com el Departament tenia previst inicialment, Ausàs espera que es pugui aprovar al Govern a mitjans de març, probablement el dia 17.
Ausàs ha assegurat que el 'recorregut intern' del projecte de llei 'està funcionant com correspon' i que dimecres de la setmana que ve serà un punt de l'ordre del dia de la Comissió de Governs Locals, ja que aquesta és 'una llei que afecta al món local i allà s'ha de debatre i donar-hi el vistiplau'. 'Tindrem llei de consultes populars per via de referèndum molt aviat', ha garantit.
'Alguns la voldran veure com una llei que ve a endreçar una situació que a la pràctica ja és així, altres voldran veure-la com una llei de participació ciutadana, i altres per fer consultes municipals', ha dit Ausàs. Però ha alertat que serà 'una veritable llei de referèndums que ocupa l'espai de sobirania que hi ha entre el que ens diu l'Estatut i el que abans no ens deia, que podem organitzar i convocar referèndums, i el que diu la Constitució, que l'Estat té l'última paraula a l'hora d'autoritzar-ho'.
Ausàs ha remarcat que altres qüestions relatives a participació ciutadana als municipis que quedaran 'endreçades' en un capítol propi de la futura llei de consultes populars, que 'permetrà fer consultes populars de qualsevol tipus sense haver-ho de demanar a l'Estat'. A tall d'exemple, Ausàs ha situat en aquest grup la consulta sobre l'Avinguda de la Diagonal de Barcelona que està impulsant l'Ajuntament de la capital catalana.
D'aquesta manera, el conseller de Governació ha rebutjat 'treure importància' o 'posar aigua al vi' a aquesta llei, 'com alguns possiblement vulguin fer'. 'Estem davant un marc legal potent i important, que marca un espai de sobirania que hem de saber aprofitar', ha reblat, tot afegint que la llei té una 'càrrega política que no es pot amagar'.
El conseller creu que la llei no pot relacionar el nombre de preguntes que es puguin fer, perquè 'poden ser infinites'. La llei permetrà impulsar consultes al Govern de la Generalitat, el Parlament, els ajuntaments i els ciutadans per via d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). 'Les possibilitats són molt grans i les preguntes també', ha dit, tot assenyalant que 'es pot ser molt ambiciós a l'hora de consultar i preguntar el ciutadà en el marc competencial, si hi ha intel·ligència i imaginació a l'hora de preguntar'.
Ausàs ha afegit que 'no seria desitjable' un hipotètic escenari que passés perquè el Parlament donés llum verda a una consulta i que el govern espanyol no l'autoritzés. 'Tampoc ens hauria d'estranyar', ha afegit, tot recordant que la cambra catalana va aprovar un Estatut que després es va haver de negociar a les Corts espanyoles. 'Però potser aquí també hi ha una càrrega política', ha assenyalat, ja que 'si una vegada, i una altra i una altra, complint escrupolosament la llei, es demana, i l'Estat no accepta que Catalunya sigui major d'edat, potser carrega de raons els ciutadans i fa obrir els ulls a molta gent que no es plantejaven determinades qüestions'.
