El president, Ernest Benach, ha destacat avui la importància que “es corregeixin” les “mancances financeres” dels municipis catalans i que els ajuntaments tinguin recursos per respondre als “reptes que tenen sobre la taula”. En aquest sentit ha demanat que totes les parts implicades per abordar aquest problema actuïn en conseqüència per aconseguir “el que els municipis del nostre país necessiten”.

Benach s’ha expressat en aquests termes en la inauguració de les jornades d’estudi “L’Estatut i els governs locals en el model territorial de Catalunya”, que se celebren avui i demà al Parlament i que ha organitzat el Departament de Governació i Administracions Públiques en el marc del procés que ha obert per articular la futura llei de governs locals. En l’acte inaugural hi han participat també el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, i el degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Antoni Jordà.

“El del finançament local, com passa amb el model autonòmic, és un tema que es decideix en les institucions del poder central de l’Estat”, ha afirmat. “Que les mancances financeres dels darrers anys es corregeixin” i “que els ajuntaments tinguin recursos i capacitat per donar resposta als reptes que tenen sobre la taula i puguin servir amb eficàcia a la ciutadania és una responsabilitat molt important, que està en mans dels nostres representants a les Corts i dels sempre difícils processos de negociació amb els representants de l’Estat”, ha argumentat. “En aquest sentit confio que d’una manera o una altra, amb plena consciència de la responsabilitat de cadascú, aconseguirem el que els municipis del nostre país necessiten, el que la població catalana necessita, i que per tant tothom actuarà en conseqüència”, ha afegit.

Així mateix, ha indicat que el govern local és “la clau de volta” de la “construcció de la Catalunya del segle XXI”, que “necessita projectar-se a l’exterior”, però al mateix temps “organitzar-se i adaptar-se portes endins, reorganitzar el model territorial, garantir l’autonomia del poder local”, i alhora “reforçar la concepció de xarxa interna del país, per desenvolupar tot el seu potencial des de l’eficàcia i l’eficiència administrativa”. Amb relació a aquesta qüestió, també ha insistit en la necessitat “d’avançar en l’aplicació del principi de subsidiarietat”.

“L’Estatut, mitjançant el capítol sisè, referit al govern local, posa les bases d’aquest canvi, que cal desenvolupar amb lleis i polítiques territorials”, ha afirmat, i ha remarcat que “la reordenació del model territorial i el finançament són els dos elements clau que definiran la capacitat dels governs locals d’exercir el paper que la ciutadania n’espera”. Pel que fa a la reordenació del model territorial, ha destacat la “molta feina” que està fent el conseller, “part de la qual haurà de derivar en activitat legislativa d’aquesta cambra”.


Cap a una “nova arquitectura institucional” del país

D’altra banda, Ausàs ha destacat que “l’organització territorial del nostre país ha estat sempre un debat viu, en bona part per les disfuncions que ha presentat el model vigent fins ara, de superposició d’estructures polítiques i també administratives, amb confusió de competències i també amb provisionalitat de continguts competencials d’algunes institucions”. “El Govern actual vol obrir una nova etapa en aquest àmbit, que ens condueixi a una nova arquitectura institucional del país”, ha afirmat, i ha indicat que el Departament vol fer “una proposta concreta amb incidència en tots els nivells d’organització territorial” i que sigui “viable” tant des del punt de vista “econòmic” com “jurídic”. La previsió de Governació és que l’Avantprojecte de llei de governs locals es pugui aprovar dins el primer trimestre de l’any vinent perquè se n’inicïï la tramitació parlamentària.

També ha remarcat que la proposta de nova organització territorial de Catalunya “té un camí recorregut” i uns “antecedents” històrics que “no podem ni volem obviar”, i que en aquest sentit pretén “tenir en compte tots els informes i estudis” efectuats des de diferents àmbits. En aquest context s’ha referit a l’informe encarregat a la URV per estructurar aquest desplegament normatiu i “disposar d’un document de bases per contrastar amb el conjunt d’actors institucionals els aspectes més bàsics” d’una reforma “que comporta un llarg procés de consens polític, social i territorial”.

Aquest document, que avui s’ha lliurat als assistents a les jornades, s’ha fet amb la participació “d’un grup d’experts acadèmics i professionals del món local”, i configura un document “ja articulat” que recull plantejaments “que poden ser útils per iniciar aquest debat previ al que serà el debat polític, que correspondrà al Parlament”, segons ha explicat Antoni Jordà. El degà ha subratllat que “el municipalisme és una de les bases fonamentals” de l’organització social i política de Catalunya, i ha conclòs que l’Estatut del 2006 “obre unes noves perspectives” i “uns plantejaments molt agosarats en alguns àmbits, molt sòlids tanmateix”, que “obliguen d’alguna manera a un desenvolupament que obri un camí de reflexió però també d’actuació concreta”.