El president del Parlament, Ernest Benach, i el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, han elogiat la figura de Josep Irla, president de la Generalitat entre 1940 i 1954 i president del Parlament entre 1938 i 1940, en l’homenatge que se li ha rendit en motiu del cinquantè aniversari de la seva mort. Benach ha reivindicat la figura d'aquest polític, de qui ha destacat la ‘tenacitat, la resistència i el compromís, sobretot en els moments difícils’ i n'ha elogiat el sentit de país ‘per sobre de visions personals’. Així mateix, ha instat els polítics catalans a actuar amb el mateix sentit de la responsabilitat davant els reptes col·lectius.

Benach ha iniciat la seva intervenció recordant el moment que ell mateix va ser elegit president del Parlament: ‘Em va venir al cap la responsabilitat històrica, l'exigència de recollir el testimoni d'una lluita de grans noms que formen part fonamental de la història de la nostra nació, com el president Josep Irla’. Benach ha destacat d'Irla l'energia i la capacitat de treball ‘fora dels focus’, que li fou reconeguda, per exemple, en les eleccions al Parlament del 20 de novembre de 1932 quan encapçalant la candidatura d'ERC a la circumscripció de Girona va ser el candidat de tot Catalunya que proporcionalment va obtenir més vots.


La Generalitat habilitarà un mausoleu a Sant Feliu de Guíxols

Per altra banda, el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha anunciat avui que la Generalitat, d’acord amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, habilitarà un mausoleu al cementiri de la població on traslladarà les despulles de Josep Irla, que ja descansen a la localitat. Una iniciativa amb la qual es pretén dignificar la figura de qui va ser President de la Generalitat. ‘Traslladarem les seves despulles a un mausoleu de la dignitat que es mereix la figura d’un president de Catalunya’, ha dit Carod.

Durant la seva intervenció, el vicepresident ha demanat ‘dignificar les persones que amb el seu sacrifici i de vegades amb la pròpia vida van lluitar per una societat democràtica. Cal honrar aquestes persones i la seva causa. És necessari apel·lar al passat per tal de comprendre el present i afrontar el futur’. I és que tal com ha recordat, Josep Irla continua sent encara ‘el gran desconegut al seu propi país’. I això malgrat que ‘és l’únic català que ha recorregut tota la jerarquia possible de càrrecs polítics’, des de regidor, passant per conseller, president del Parlament o president de la Generalitat. És per això que el vicepresident ha qualificat l’acte d’avui com ‘un pas en la recuperació de la memòria democràtica. Sense memòria no hi ha identitat’, ha assegurat.

El vicepresident del Govern ha lloat ‘la robusta figura d’un polític tan excepcional’ com Josep Irla, a qui ha considerat ‘el prototipus de l’home honest i senzill, però també del governant eficaç en la seva gestió’. Segons Josep-Lluís Carod-Rovira, Irla ‘representa la Catalunya de l’exili, una Catalunya que ningú no pot ometre sense esborrar una part d’aquest país’. Josep Irla, ha recordat, va mantenir la més alta representació institucional de Catalunya en plena clandestinitat durant quatre anys a la França ocupada pels nazis. Així mateix, durant catorze anys ‘va sostenir la Generalitat com a president d’una nació vençuda i abandonada intencionalment per tothom. Va ser l’home tenaç que se sabia dipositari d’un llegat col·lectiu que no podia trair ni abandonar’. En aquest sentit, Josep-Lluís Carod-Rovira ha agraït ‘el patriotisme i la valentia democràtica’ d’Irla.


Extensa trajectòria parlamentària

Com a diputat, Josep Irla va participar en la comissió especial per a l'estudi i el dictamen de la Llei de contractes de conreu, i va ser membre de la Diputació Permanent, de les comissions permanents d'Obres Públiques i de Sanitat i de la Comissió de Pressupostos. Precisament, el President del Parlament ha volgut reivindicar la contribució d'Irla a la cambra i la de tots els diputats que els primers mesos del 1936 ‘van prendre consciència plena que els reptes de país passaven per sobre els interessos partidistes’. A parer de Benach, és aquesta ‘concepció lleial de la política’ el que va portar Irla a ser ‘capdavanter de la història de la nació catalana’ quan l'octubre del 1938 va ser nomenat president del Parlament i dos anys més tard, president de la Generalitat.