Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, ha afirmat, responent les declaracions de Vidal-Quadras en què aquest afirmava que “a l’Eurocambra no es parlarà mai en català”, que “a l’Eurocambra es parlarà en català quan un estat de la Unió ho avali”. Segons Joan, avui es parlen normalment al Parlament Europeu “llengües d’abast mitjà dins la Unió Europea, com l’hongarès, el neerlandès, el suec o el búlgar, demogràficament comparables amb el català, i llengües amb molts menys parlants, com el lituà, el letó, el danès, o fins i tot el gaèlic o el maltès”. Per al secretari de Política Lingüística, “l’única diferència d’estatus entre l’hongarès o el finès i el català és que les dues primeres compten amb un estat que les avala com a llengües oficials a la Unió europea, un estat propi que en demana l’oficialitat”. Segons Joan, “també es pot oficialitzar una llengua, a la UE, si un estat plural n’avala diverses, com ocorre amb Irlanda (anglès i gaèlic), amb Finlàndia (finès i suec) o amb Bèlgica (neerlandès, francès i alemany)”.

Joan ha ironitzat afirmant que “Vidal-Quadras fa aquest discurs derrotista per donar-se ànims en tant que unionista, tot intentant fer-se creure a si mateix que la independència de la nació catalana no és possible”. Bernat Joan recorda que “destacats politòlegs, l’any 1989, afirmaven –i escrivien, i publicaven– que, a Europa, després de Ialta, no hi podia haver més moviment de fronteres. Si De Blas Guererro i companyia haguessin sabut el que era a punt d’esdevenir-se, haurien callat o haurien deixat els originals al calaix”.