El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, després de fer una intervenció a l'encontre entre representants de la Ladínia i la Val d'Aran, a la seu del CIEMEN, a Barcelona, ha manifestat que "avui em sento encara més orgullós de l'oficialitat de l'occità, de l'aranès". Segons Joan, "Catalunya no té cap complex a l'hora de declarar l'oficialitat de la llengua de la seua minoria lingüística històrica ni a l'hora de comprometre's amb el seu ple desenvolupament". El secretari de Política Lingüística ha afirmat que "el respecte per la pluralitat lingüística i la voluntat de promoure totes les llengües constitueix, sense cap dubte, un senyal d'identitat de la política lingüística de Catalunya". Segons Joan, emperò, "no a tot arreu el català es troba en les condicions que volem per a totes les llengües a casa nostra", en referència a la no oficialitat del català a l'Aragó, que segella la proposició de llei de llengües aprovada pel parlament aragonès. Joan ha considerat que "si bé suposa un avanç que es reconeguin el català i l'aragonès com a llengües realment existents a la comunitat autònoma d'Aragó, la manca d'oficialitat i la voluntarietat resulten insuficients per garantir-ne el futur". Joan hi ha afegit que "a més a més, la idea del PP d'evitar la denominació de "català" demostra fins a quin punt també s'hi mesclen dosis elevades de mala fe".

Per a Joan, "una llengua que no compti amb oficialitat, suport institucional, fixació lingüística (normativització de la llengua), presència regular a l'ensenyament i als mitjans de comunicació, i promoció de l'ús social té el seu futur ben fosc". Joan espera que "la col.laboració entre la província autònoma del Trentino -per la normalització de la llengua ladina- i Catalunya, per la plena normalització de l'occità, de l'aranès, sigui fructífera i que la Ladínia i l'Aran siguin dos bons exemples sobre com defensar les minories lingüístiques a Europa".