El diputat d'Esquerra al Parlament Pere Bosch ha assegurat, en contraposició a les paraules del diputat de Ciutadans, José Domingo, que en el ple ha afirmat que 'los catalanes de verdad están padeciendo su ley', que la Llei d'acollida implica un reconeixement de Catalunya com a país d'acollida tant en el passat, com en el present i el futur i 'construir una única societat plural, no una societat uniforme, volem que cadascú mantingui la seva identitat, però no volem una pluralitat de societats, no volem compartimentar el país'. Segons Bosch, la llei representa també una fita més en el lideratge del Govern en matèria d’immigració i el compliment d’un dels compromisos del Departament d’Acció Social i Ciutadania; explota al màxim el marc competencial definit per l’Estatut vigent; reconeix la tasca de la societat civil i el món local i representa una inversió de futur en justícia i cohesió social.
En la seva intervenció al Parlament, el diputat d'Esquerra ha criticat la 'fragilitat' de les crítiques de PP i Ciutadans a la Llei d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, els seus 'prejudicis', ja que 'havien sentenciat la Llei abans de conèixer-la', i 'la utilització partidista del tema de la immigració i la convivència'. Bosch ha recordat que 'no van signar el Pacte Nacional de la Immigració (PNI), entre altres coses, perquè recull que els grups polítics signarien un compromís de no utilització partidista de la immigració i vostès amb això no poden, no en saben'.
Bosch també els ha dit que el PNI representa la centralitat i pel fet de no haver-lo aprovat 'ocupen una posició marginal, perquè la Llei d'acollida és el resultat del Pacte Nacional per la Immigració signat per entitats tan sospitoses de voler la nacionalització des d'un punt de vista català com Foment del Treball, PIME, UGT o l'Associació Catalana de Rumanesos, entre d'altres'. En aquest sentit, ha emplaçat al PP, perquè 'a Ciutadans és difícil poder reconduir-los', ha recuperar la centralitat i a sumar-se a l'acord.
En referència als aspectes sobre llengua catalana i identitat, el diputat independentista ha criticat la 'doble vara de mesurar' del PP, ja que critica la Llei d'acollida catalana però defensa la Llei d'integració del País Valencià, que planteja afavorir la integració en el marc de la identitat de la Comunitat Valenciana. Bosch també ha recordat a Ciutadans, que asseguren que la llengua castellana està condemnada a la desaparició, que 'Catalunya ha deixat de ser bilingüe, és multilingüe s'hi parlen 250 llengües i, per tant, la seva obsessió pel bilingüisme i la defensa de la llengua espanyola, s'hauria de reconduir cap a la defensa de la pluralitat pròpia de Catalunya'. En aquest sentit, ha subratllat que el PNI diu que és “indispensable l'ús d'una llengua que vehiculi la comunicació entre tots els membres” i manifesta la voluntat de “potenciar la dimensió cohesionadora que ofereix l'ús públic de la llengua pròpia de Catalunya”. Bosch ha desmentit que es menystingui el castellà, però ha afirmat que sí que es prioritza el català, una priorització que respon, sobretot, a la realitat d’un coneixement molt inferior del català per part dels immigrants i a la constatació que 'el coneixement del català és un factor clau d’integració'.
El diputat independentista també ha lamentat que Ciutadans, en realitat, el que defensen no és el bilingüisme, sinó la substitució del català pel castellà i això trenca la seva pretensió d’un projecte comú de nacionalització espanyola, encara que això pugui semblar paradoxal per a un grup que, en teoria, defensa el concepte de ciutadania. També ha criticat que el PP afirmi que caldria una llei que abastés tot el procés d'integració i no només l'acollida, però en canvi es queixin que la memòria econòmica de la llei és excessiva i a Madrid mantinguin un recurs d'inconstitucionaltiat contra l'Estatut, que en el seu article 138 dóna més competències a la Generalitat en aquesta matèria.
