El portaveu d’ERC-RCat-Catalunya Sí, Alfred Bosch, ha defensat les esmenes de la formació en els títols I i II dels Pressupostos Generals de l’Estat. Bosch ha afirmat que ‘aquests pressupostos no són de sentit comú, són tot el contrari. Són un robatori. El poder espanyol roba a Catalunya. Qualsevol que defensi Catalunya no pot defensar aquests pressupostos. Però a sobre ho fan des de la il•legalitat: ignoren les aportacions consignades en un Estatut que és llei orgànica i rebutgen fins i tot transferències com les beques, uns 200 MEUR, que el TC ja ha dictaminat que han de ser traspassades immediatament’.
Per al portaveu independentista, ‘la gent a Catalunya s'està acostant a la insubmissió, molts no paguen peatges, alguns paguen els impostos directament a la Generalitat, alguns ajuntaments es declaren insubmisos fiscals. Què això no ho preveu la llei? Però si vostès són els primers a raspallar les lleis.... Com a mínim els ciutadans desafien el poder per sentit de justícia. La gent corrent no és ximple, i té un límit. La gent és sensata i s'amotina davant la injustícia. I això és el que més llum ens aboca sobre el futur. Tinc esperança en la gent, que sap molt bé el que està passant i que no els permetrà, arribat el moment, perseverar en els seus abusos’.
Bosch ha assegurat que ‘sempre insisteixen en la racionalització i a evitar duplicitats, i en aquest sentit segueixen incorrent en contradicció flagrant pel que fa a les forces armades’ i ha criticat també que ‘aquests títols també versen sobre el pressupost del Banc d'Espanya, i un es pregunta en què ens ajuda aquesta institució, quan la fallida de caixes i bancs ha estat a causa, en bona mesura, de l'incompliment de les seves funcions, tant d'anàlisi i de diagnòstic com d'actuació’.
El diputat d’ERC-RCat-Catalunya Sí ha afirmat que ‘uns altres pressupostos són possibles amb relació a Catalunya, i no aquests, que són la foto fixa de l'espoli social i financer d'un país que hauria de ser tractat com a motor econòmic, no com un servent. És greu que en 30 anys el poder espanyol s'hagi quedat el 40 % dels impostos catalans i hagi negat el pa i la sal a la gent modesta, a la societat treballadora, desmuntant el benestar i l'administració catalana’.
