L'informe del Compte General de la Generalitat de Catalunya del 2007 que avui s'ha portat a debat al Parlament, conclou que els comptes s'han presentat d'acord amb els principis i normes comptables i pressupostàries que li són d'aplicació, i que l'activitat econòmica i financera que reflecteix es du a terme d'acord amb el principi de legalitat. Així ho ha posat de relleu la diputada M. Àngels Cabasés que, si bé ha recordat que en relació a l'endeutament i al compliment del Pla de sanejament inicialment s'afirma que s'ha excedit el límit previst, també ha manifestat que ‘cal mirar enrere i preguntar perquè parlem del compliment d'un pla de sanejament 2004-2008'. Per Cabasés, la raó està en què ‘a l'any 2003, quan CIU va deixar el Govern, va afirmar que ho feia amb un superàvit de 284 M euros. Però la crua realitat, les auditories, van demostrar que en realitat van deixar un dèficit de 1.264 M d'euros. Un forat que els governs posteriors han hagut de cobrir amb un pla d'austeritat'.
Cabasés recorda que el Govern va dissenyar al 2004 el pla d'austeritat sota dos grans condicionants que ‘posen de manifest encara més la bona tasca que els governs catalanistes i d'esquerres han dut a terme aquests darrers anys'. El primer d'aquests condicionants va ser una normativa que buscava l'equilibri pressupostari estatal i que es basava en el desplaçament de despesa a les administracions territorials, bé transferint competències amb un finançament deficient (cas de la sanitat), bé incomplint el principi de lleialtat institucional modificant lleis que van obligar a prestar serveis addicionals a les comunitats autònomes sense dotació de recursos, o bé modificant lleis que implicaven una reducció d'ingressos sense compensació a les comunitats, com ara la modificació de l'IRPF al 2003 i la supressió de l'IAE, i per una altra compensant el dèficit de l'administració general de l'Estat amb el superàvit de la Seguretat Social.
El segon condicionant, sota un model de finançament pactat per PP i CIU, mantenia un fort desequilibri fiscal vertical amb una taxa de creixement dels recursos de les Comunitats inferior a la taxa de creixement de les seves necessitats. Un model de finançament ‘que, amb l'argument de la solidaritat, ha penalitzat sistemàticament els habitants de les comunitats autònomes amb més esforç fiscal', i que ‘la seva caiguda en picat ha tingut un efecte demolidor sobre els comptes públics catalans'.
Per això Cabasés ha defensat una política pressupostària del Govern de la Generalitat ‘basada en el rigor i la transparència'. La diputada lleidatana ha recordat que ‘les mesures adoptades en la conferència de presidents del 2005 per atendre el finançament sanitari i una conjuntura econòmica favorable van permetre el compliment del pla de sanejament inicial per al període 2004-2006'.
M. Àngels Cabasés també ha explicat que ‘el mateix informe de la sindicatura és tossut en desmentir l'oposició, certificant que l'increment de plantilles es deu a l'increment en mestres, mossos i metges'. ‘I res de la quarta M –en referència a la militància– perquè si hem de parlar de la 4a M, vostès no han estat pas cap germaneta de la caritat, més aviat van ser uns mestres durant 23 anys', ha afegit.
Cabasés també ha volgut constatar la major inversió realitzada durant l'exercici 2007 en relació al 2003 i ‘la contradicció dels grups de l'oposició que en la seva pràctica es neguen a aplicar la llei i, per tant, a renovar els membres de la Sindicatura de Comptes bloquejant el seu funcionament, mentre presenten unes propostes de resolució amb les quals intenten fer veure la seva preocupació per la fiscalització eficient i en pro de la transparència, fent un flac favor a la independència dels òrgans de control del sector públic'.
