El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha impulsat a través del Pla d'acció 2006-2009 per la Inclusió i la Cohesió Social 240 actuacions per lluitar contra l'exclusió i a favor dels col·lectius més vulnerables. Aquestes accions les han desenvolupades fins a 8 departaments, donant compliment al caràcter transversal que el Govern ha imprès aquesta legislatura a la lluita per a la inclusió. El balanç de les actuacions més rellevants l'ha presentat aquest matí la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila.

L'esforç del Govern i d'altres actors, a través del Pla d'acció per a la inclusió i la cohesió, s'ha traduït malgrat la crisi en una reducció del nivell de pobresa. Caldrà veure quina ha estat la incidència de la crisi des del 2009, però de moment les dades avalen la seva utilitat i l'eficàcia del Pla. El 2006 la taxa de pobresa a Catalunya era del 19%, lleugerament per sota de la mitjana estatal (19,9%) però gairebé tres punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea (16,1%). Dos anys després, a Catalunya el percentatge de persones en situació de pobresa s'ha reduït gairebé en 2 punts i mig fins el 16,6%, situant-se al mateix nivell que la taxa europea (16,5%).


La Renda Mínima d'Inserció en els nous escenaris d'inclusió social

Una de les prestacions més importants aquesta legislatura en la lluita contra l'exclusió ha estat la Renda Mínima d'Inserció (RMI). La RMI no és només una prestació econòmica sinó sobretot un instrument per afavorir la integració i l'autonomia de les persones incorporant un pla de treball personalitzat que inclou mesures socials i laborals.

La Renda Mínima ha contribuït a reduir de manera important la pobresa extrema a Catalunya i alhora ha estat un element clau per mantenir la cohesió social. Especialment important ha estat la modificació aprovada pel Govern del còmput d'ingressos de les persones demandants passant de 12 a 6 mesos transitòriament des de juny als darrers 4 mesos. Això ha permès que més gent pugui acollir-se al programa.

L'èxit del programa també queda reflectit en la baixa cronificació dels beneficiaris pel que fa al temps de permanència. Segons la darrera avaluació efectuada, que abasta el període entre 1998 i 2009, indica que més d'un 70% de les persones beneficiàries porta menys de 3 anys al programa.

Des de l'octubre del 2008, hi ha hagut un creixement exponencial de la demanda, amb un rècord de peticions històric el 2009 (gairebé 18.000). El primer semestre d'enguany ja s'havien registrat 10.500 peticions. Com a detall de la importància del programa, cal destacar que el 2003 es van destinar 54 milions per atendre 20.000 persones mentre que l'any passat es van destinar 109 milions dels quals es van beneficiar 65.000 persones.


La Llei de prestacions, una eina per a la inclusió social

Un altre instrument de lluita contra la crisi que Acció Social ha reforçat és la Llei de prestacions socials de caràcter econòmic. L'objectiu és atendre determinades situacions de necessitat en què es troben les persones que no disposen de recursos econòmics suficients per afrontar-les i no estan en condicions d'aconseguir-los o rebre'ls per altres mitjans.

De les prestacions incloses a la Llei destaquen pel seu caràcter les de dret subjectiu. Aquestes obliguen l'administració a fer l‘aportació necessària en cas de necessitat sempre i quan la persona beneficiària tingui uns ingressos inferiors a l'Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya (IRSC) fixat aquest any en 569,12 euros mensuals. Les prestacions de dret subjectiu són la prestació per al manteniment de les despeses de la llar, la prestació complementària per a la pensió no contributiva i la prestació per al manteniment de les necessitats bàsiques.


El Pla de suport al tercer sector social

Emmarcat en aquesta línia de treball contra l'exclusió i a favor de la cohesió social, el Departament d'Acció Social i Ciutadania ha impulsat aquesta legislatura el Pla de suport al tercer sector social. El sector està integrat per 7.600 entitats, ocupa més de 100.000 persones, compta amb 250.000 voluntaris i voluntàries i atén aproximadament 1,6 milions de persones.

Aquestes magnituds demostren que el tercer sector és un soci estratègic pel Departament d'Acció Social en el desenvolupament de les polítiques d'inclusió social. Precisament aquest caràcter d'aliat estratègic requeria d'un pla de suport que ajudés les entitats socials a guanyar fortalesa i eficàcia.

Actualment s'està redactant el Pla del Tercer Sector 2010-2013, que potenciarà la sostenibilitat de les entitats, l'eficiència i la competitivitat, el coneixement i la innovació i la participació.


S'han reforçat els serveis socials bàsics per fer front a la crisi

Acció Social també ha reforçat els serveis socials municipals i comarcals, que han patit un increment del 40% de peticions d'ajut. Els tres darrers anys, el Departament ha destinat 487 milions d'euros a finançar els programes socials dels ajuntaments de més de 20.000 habitants i dels consells comarcals. Aquesta quantitat ha permès millorar la dotació de personal (contractant uns 440 treballadors socials i educadors socials) i finançar els programes locals de lluita contra l'exclusió. També s'ha inclòs una dotació de 8,5 milions d'euros per a ajudes d'urgència social.

Globalment, les 186 mesures desenvolupades pel Govern en el marc del Pla d'inclusió 2006-2009 corresponen, en un 78%, a polítiques socials, educatives i de salut; el 16% a l'àmbit de l'ocupació i la promoció econòmica, i el 16% a urbanisme i habitatge.

A banda de les actuacions del Govern, el Pla també ha promogut la descentralització de la lluita per la inclusió amb l'elaboració de 32 Plans Locals. En el marc d'aquests plans, el Departament d'Acció Social ha finançat 86 projectes i hi ha destinat 7,5 milions d'euros. L'objectiu amb el nou Pla és estendre els Plans Locals arreu del país, garantint una cobertura a 103 municipis i comarques.


Pla d'acció per a la Inclusió i la Cohesió Social 2010-2013

Totes aquestes mesures, a més, tindran continuïtat en el Pla d'acció 2010-2013 que el Govern ha aprovat. El Pla flexibilitzarà les polítiques contra l'exclusió per adaptar-les als nous perfils i necessitats derivades dels canvis socials, econòmics i laborals dels darrers anys. Aquesta nova visió garantirà mecanismes de resposta útils per atendre situacions d'exclusió diverses. Es tracta d'anar més enllà de les intervencions pensades per a casos d'urgència social, ruptures traumàtiques o inexistència d'una xarxa familiar de suport.

Anualment es programaran les actuacions a desenvolupar, amb el pressupost corresponent i els indicadors que permetran revisar-les i avaluar-les periòdicament per veure l'impacte i corregir els desajustaments.