La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha assenyalat avui la importància de centrar esforços en la integració dels nous catalans i catalanes com una de les sortides a la crisi econòmica. Integració entesa com un conjunt d'actuacions adreçades a fomentar l'autonomia personal i el compromís de les persones d'origen estranger que han vingut a viure a Catalunya en els últims 10 anys, la gran majoria per quedar-s'hi. Moltes d'elles encara no s'han incorporat plenament a la societat o han estat ocupades en feines poc qualificades.
Per fer front a aquest repte, el Govern ha impulsat durant aquesta legislatura la Llei d'acollida, aprovada el passat mes d'abril per una àmplia majoria al Parlament. Una gran actuació de formació d'adults que facilitarà l'autonomia dels usuaris del servei de primera acollida, amb formació bàsica en llengua catalana, dret d'estrangeria, coneixement de la societat d'acollida i el seu mercat de treball.
Capdevila ha remarcat la necessitat d'incrementar tots els mecanismes per a garantir l'ascensor social, és a dir, per a continuar essent un sol poble, sense segregacions ni classes socials definides per raó d'origen. Cal posar l'esforç, ha dit, en la formació, l'alfabetització, l'èxit escolar, l'accés al treball i el coneixement de la societat d'acollida. "Una societat on l'origen marqui la posició social és una societat partida. Una societat amb mobilitat i oportunitats és una societat cohesionada", ha assegurat.
Especial atenció requereixen, ha afegit, les dones reagrupades perquè siguin les protagonistes del seu procés migratori. Un procés que ha de ser de millora personal i d'emancipació, prevenint la vulneració dels drets humans i protegint la seva integritat física, en els casos en què sigui necessari.
També els joves, els fills i filles de la immigració, requereixen actuacions d'inclusió, d'apoderament i motivació perquè "allà on no han trobat un marc per créixer han desenvolupat una identitat reactiva cap al país d'acollida". La consellera considera que cal saber aprofitar les seves oportunitats i potencials com el coneixement de llengües, viure més d'una cultura, els seus contactes amb l'exterior, la seva creativitat o l'intercanvi de coneixements perquè, en definitiva, són el futur de Catalunya.
Cal, així mateix, un esforç del conjunt de la societat perquè Catalunya continuï essent una màquina de fer catalans i catalanes, amb els mateixos drets i els mateixos deures, compromesos amb la seva societat. Ciutadania que se sent part del mateix projecte, sense renunciar al seu passat ni a la seva identitat d'origen, però incorporant també la de Catalunya, en un equilibri de cohesió i diversitat a parts iguals. Fomentant una cultura pública comuna amb el català com a llengua comuna, una cultura que uneix i es realimenta amb aportacions externes de forma oberta.
Una Catalunya, ha afegit, que avui és més present i connectada al món que mai gràcies als catalans i catalanes transnacionals que aporten més intercanvis comercials amb els països d'origen, noves inversions generades per remeses, més intercanvis de talent o un augment del codesenvolupament.
Per Carme Capdevila, "hem estat i som un país d'immigració, ara toca fer ciutadania". Per exemple, fomentant la participació pública de les persones immigrades, el que genera més ciutadania i menys desigualtats. S'ha d'avançar, ha afegit, en l'exercici ple de ciutadania, fent possible que les persones nouvingudes que ja estan arrelades puguin participar en les eleccions i ser elegides. Per aconseguir-ho, Catalunya a través del Pacte Nacional per a la Immigració ha plantejat a l'Estat espanyol que redueixi de deu a cinc anys de residència regular l'accés a la nacionalitat, com succeeix en molts països del nostre entorn (França, Regne Unit, Estats Units...).
Finalment, ha destacat els principals reptes que afronta el país en matèria d'immigració a curt, mitjà i llarg termini:
- el desplegament de la Llei d'acollida
- bastir i crear una veritable cultura pública comuna, amb cohesió i diversitat a parts iguals
- crear una estructura d'oportunitats per a la mobilitat social
- fer Catalunya més present al món, aprofitant la seva diversitat
- assolir tots els drets polítics i deures de ciutadania
La consellera d'Acció Social i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, han fet avui balanç de la feina feta en aquesta matèria. Tots dos han intervingut a l'acte "Del país d'immigració a la nació de ciutadania. Quatre anys de polítiques d'immigració i reptes de futur". També hi han participat representants de diversos actors que intervenen en la gestió de la diversitat: l'alcalde de Manlleu, Pere Prat; el director del Màster Europa-Xina de la UAB, Minkang Zhou; la redactora a Barcelona del setmanari Latino, Zulma Sierra; el responsable d'Immigració de CCOO a Catalunya, Ghassan Saliba; i Fàtima Ahmed, portaveu de l'Associació Sociocultural Ibn Batuta.
