La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha defensat avui al ple del Parlament el projecte de Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya. D’aquesta manera, s’encara la tramitació parlamentària que acabarà amb l’aprovació definitiva, prevista pel primer semestre de 2010.

Capdevila ha defensat la necessitat d’aquesta Llei perquè “hem d’evitar una Catalunya dual, a dues o tres velocitats, amb vies secundàries que vagin en paral·lel a la via principal”. “Hem de continuar sent una única autovia amb els necessaris carrils d’acceleració que afavoreixin la incorporació de les noves i els nous catalans”, ha afirmat.

Així mateix, ha recordat que l’objectiu final és incrementar l’autonomia personal, tenint en compte la situació de desavantatge que acostumen a patir les persones nouvingudes per un simple i lògic desconeixement de la seva nova societat. “La Llei d’acollida és una gran inversió en formació de les persones immigrades que revertirà en benefici del conjunt de la societat” ha manifestat, ja que “suposarà una millora en les rendes individuals, una major recaptació pel sector públic, un estalvi a les arques dels serveis públics per la reducció de la precarietat i una millora en general de la cohesió social”.


El paper del català

La consellera ha avançat que la Llei instaurarà un servei de primera acollida al conjunt de Catalunya integrat per quatre pilars: una entrevista amb un agent d’acollida, formació sobre el model de societat, formació sobre el mercat de treball i aprenentatge de llengua catalana. En aquest sentit, ha assegurat que “l’aprenentatge del català, que és la llengua pròpia del país, té una força inesgotable com a factor d’incorporació”.

Aquest projecte de Llei reconeix i aprofita l’experiència acumulada en els darrers 20 anys per ens locals, agents socioeconòmics, entitats del sector i serveis públics de la Generalitat. Donada la transversalitat del fet migratori, proposa la creació de la futura Agència de Migracions de Catalunya, que dotarà al Govern d’un ens per gestionar i coordinar un sistema de serveis en xarxa format per un mínim de 101 ens locals, agents socials i entitats col·laboradores.

Capdevila ha recordat que no es parteix de zero, ja que el Govern fa anys que compta amb un Pla de Ciutadania i Immigració que ha permès, entre d’altres, finançar només durant el 2008 159 ens locals amb 17,6 milions d’euros. Això ha estat possible gràcies a la transferència d’un Fons estatal d’acollida i integració que el Govern central preveu retallar a la meitat de cara al 2010. En aquest punt, la consellera s’ha mostrat preocupada i ha assegurat que pressionarà on faci falta per evitar una reducció que aniria en contra de les arques municipals i del benestar del conjunt de la població.

La consellera també ha destacat l’oportunitat que representa aquesta Llei, ja que arriba en un moment en què -malgrat els esforços fets- el gran moviment migratori viscut en els darrers 10 anys continua tenint un dèficit molt important d’actuacions per a accelerar la seva integració. De fet, el Govern preveu que durant els primers anys d’implantació de la Llei la gran majoria d’usuaris i usuàries siguin persones que ja viuen a Catalunya.

Finalment, Capdevila ha explicat que la Generalitat ha demanat al Govern de l’Estat participar en la nacionalització de persones estrangeres, quelcom que sorgeix de les mesures establertes en el Pacte Nacional per a la Immigració. Per aconseguir-ho, intenta introduir esmenes a la reforma de la Llei d’estrangeria actualment en debat al Congrés. Es donaria així una utilitat afegida als certificats del servei de primera acollida que acreditaran un esforç d’integració per part de les persones usuàries.