El diputat d’Esquerra per Lleida, Carmel Mòdol, ha recordat al conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, en una interpel·lació al Parlament, que ‘amb el transvasament del Segre ningú hi està d’acord, i tot i reconèixer que la restricció a Barcelona i a la seva àrea metropolitana no ha de succeir, no hi ha una percepció de què la solució proposada, fins i tot en els termes excepcionals de provisionalitat en què està plantejada, sigui la única opció viable i possible’.

Pel diputat independentista, ‘és en el tractament de la situació d’emergència on s’ha produït el desencontre’. ‘Vostè planteja una mesura’, ha afirmat dirigint-se al Conseller, ‘que ha desencadenat una àmplia contestació en diversos territoris, en molts grups polítics, socials i professionals i també en el món científic i universitari’.

Tal i com ha exposat el diputat lleidatà d’Esquerra, ‘a part dels que es consideren més directament afectats, és el món científic i universitari el que en discrepa més directament’. D’aquesta manera, Mòdol s’ha referit a què s’assenyala que ‘l’aigua agafada des de la capçalera produeix una afectació superior en el sistema fluvial per la proporció que el cabal extret representa sobre el cabal del riu i que l’aigua agafada en un tram alt del riu anul·la part de la funció socioeconòmica i ambiental d’aquesta aigua que, d’altra banda, no arribarà tampoc a la desembocadura’.

‘Tinc la sincera impressió de què les dades que li han facilitat i els estudis tant legals com tècnics en què se sustenten tenen molts punts discutibles’, ha assegurat. ‘És per aquesta raó’, ha dit Mòdol, ‘que m’atreveixo a demanar-li un replantejament de la situació, obrir una nova etapa de discussió, més centrada que permeti la millor opció per superar aquesta crisi’. ‘La gent està molesta no només per com s’han plantejat les coses, sinó per tot el que s’hi està abocant’, ha assegurat el diputat independentista.

Carmel Mòdol ha afirmat: ‘plantejo la qüestió com un compromís de debat lleial, realista i constructiu’. Per això, ha dit, ‘des d’Esquerra avalem la necessitat de constituir una Taula Nacional de l’Aigua que, conduïda pel Govern, incorpori a tots els sectors i agents implicats i que permetin avançar cap a la signatura del Pacte Nacional de l’Aigua’.

Per Mòdol el debat sobre l’aigua 'ha de seguir les línies de l’acord del “Compromís per Lleida”', subscrit per agents socials, polítics i empresarials del territori lleidatà així com les principals institucions de Lleida, que recull la necessària modernització dels regadius, i que contempla 'el desenvolupament de les comarques lleidatanes a l’entorn d’una altra manera d’entendre l’aigua i el territori’.


Quera denuncia que l’ACA no ha garantit a les comunitats de regants del Ter l’aigua suficient per a les seves activitats

El diputat d’Esquerra per Girona Alfons Quera ha denunciat aquesta tarda durant la sessió de control al Govern que ‘amb el decret de la sequera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no ha garantit a les comunitats de regants del Ter l’aigua suficient per dur a terme les seves activitats, comportant unes pèrdues econòmiques molt importants pel sector’. Per aquest motiu, ha dit Quera, ‘cal compensar-los amb la màxima celeritat i se’ls ha d’ajudar en les inversions necessàries en els sistemes de reg per tal de modernitzar-los’, perquè segons el diputat independentista ‘la pagesia és una activitat econòmica com ho pot ser la que fan empreses destinades a rentar cotxes o qualsevol altra activitat industrial’.

Alfons Quera ha exposat que ‘els municipis de la conca del Ter, proveïdors d’aigua, han estat durant molts anys solidaris amb les comarques de Barcelona, contribuint al desenvolupament econòmic i social del nostre país’. L’alcalde d’Agullana ha recordat que ‘el repartiment dels cabals del riu Ter ve establert per una llei específica de l’any 1959', que estableix un cabal ecològic mínim de 3 metres cúbics per segon, ‘que de fa anys no es compleix durant molts dies’. Quera ha insistit en què ‘aquesta situació s’ha vist agreujada en èpoques de sequera com la que patim des de 2006, amb una reducció del seu cabal circulant de fins a una desena part del mínim ecològic’ i ha exclamat que actualment ‘es transvasi el 80% del seu cabal’.