El vicepresident del Govern i president del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha expressat “la satisfacció” perquè “avui és un gran dia per l’art sense fronteres, però és particularment un gran dia per Catalunya que compta amb una presència singular i destacada" a la 53a edició de la Biennal de Venècia. El vicepresident del Govern, acompanyat del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, i el comissari artístic Valentín Roma, ha visitat aquest migdia l’exposició Venezia, Catalunya 2009: La comunitat inconfessable, el projecte del pavelló de Catalunya a la Biennal. Es tracta de la primera vegada que Catalunya participa amb pavelló propi a la Biennal de Venècia, en concret a la secció Eventi Collaterali, que forma part de la programació oficial de la mostra.

El vicepresident del Govern s’ha felicitat per “la visibilitat internacional que significa ser a Venècia, tot i que la presència d’artistes catalans ha estat constant en edicions passades amb Tàpies, Barceló o Brossa” i també per “l’èxit que representa per l’Institut Ramon Llull la consecució d’aquesta fita”. Tal com ha volgut recordar el comissari de l’exposició, Valentín Roma, el projecte La comunitat inconfessable és una reflexió que consta de l’exposició, un llibre-catàleg i un web, i planteja una indagació sobre els possibles significats de la naturalesa de les obres comunitàries en l’àmbit artístic prenent, en aquest cas, com a objecte d’estudi Catalunya. En el projecte hi participen els artistes Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, Daniel G. Andújar i Pedro G. Romero. Roma compila i relaciona entre si els materials d’aquests artistes respecte un eix temàtic: economia versus coneixement i aprenentatge versus territori a l’entorn del context català. “És per això, que aquesta presència catalana no és una manifestació convencional ni un inventari o una panoràmica d’artistes sinó un observatori de l’actual moment innovador de l’art a Catalunya”, ha manifestat el vicepresident, qui ha subratllat que “Catalunya expressa una reflexió sobre l’art com allò que és i ha estat sempre: un espai obert, dinàmic i permanent de creativitat, imaginació, talent i transgressió”.

En aquest sentit, el vicepresident ha destacat que “Catalunya és un país amb una cultura acostumada a la complexitat i, com l’art, és una realitat en tensió permanent; i això, sens dubte, genera la creativitat”. El conseller de Cultura i Mitjans de comunicació, Joan Manuel Tresserras, s’ha felicitat “per la voluntat de rigor i la densitat cultural” de l’exposició “que permet convocar el públic a una reflexió que en altres àmbits, com la política, no sempre és possible”. Després de visitar l’exposició, Tresserras ha explicat que amb la presència catalana a Venècia “Catalunya pren la paraula, i prendre la paraula és una forma plena d’existir”.

El director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, s’ha mostrat molt satisfet amb el pavelló i la seva situació –als antics Maggazini del Sale– i ha expressat la seva “determinació” per seguir treballant per “fer possible la presència de Catalunya en properes edicions de la Biennal”. El maggazini número 3, cedit per l’Ajuntament de Venècia, consta d’un espai de 500 metres quadrats ubicat en una privilegiada situació que Bargalló ha destacat “com un nou pol emergent dels espais dedicats a la Biennal”.

Amb Venezia, Catalunya 2009: la comunitat inconfessable, Catalunya participa per primera vegada amb pavelló propi a la Biennal de Venècia, en el marc dels actes oficials de la secció Eventi Collateralli. La Biennal de Venècia, que es va celebrar per primera vegada l’any 1895, s’ha consolidat com un dels esdeveniments internacionals més importants d’art contemporani, cita ineludible per a tots els especialistes del món de les arts visuals.


Reunió institucional amb el govern del Vèneto

El vicepresident del Govern ha mantingut també una reunió institucional aquest matí amb el ministre de Migració i Relacions Institucionals de la Junta Regional del Vèneto, Oscar De Bona. Acompanyat també del conseller de Cultura el vicepresident ha explicat els dos grans projectes d’immigració al govern del Vèneto: el Pacte Nacional per a la Immigració i el Projecte de llei d’acollida, aprovat recentment, “models de legislació civil que situen Catalunya com un clar referent europeu”.