El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reconegut avui “l’enorme volum” de tasca social “sovint ignorada” que impulsen els religiosos catòlics a Catalunya “a favor del benestar de la nostra ciutadania”. Ha estat durant la presentació aquesta tarda de l’informe “Al servei de servir”, que quantifica en 776 els serveis que realitzen els instituts de vida consagrada i les societats de vida apostòlica. “Un acte de reconeixement oficial per part del Govern d’aquesta tasca valuosíssima que feu, avui més destacada que mai” tenint en compte l’actual context de crisi econòmica, segons que ha destacat Josep-Lluís Carod-Rovira. L’estudi l’ha elaborat el grup d’Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR) per encàrrec de la Direcció General d’Afers Religiosos amb la col·laboració de la Unió de Religiosos de Catalunya. A la presentació d’aquesta tarda també han assistit la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, i el responsable de l’informe, el catedràtic de sociologia Joan Estruch.
Carod ha considerat l’estudi com “un gran pas endavant en el coneixement d’aquesta realitat” i “una eina imprescindible per dissenyar les polítiques del Govern en un futur”, ja que, segons ha dit, “ens permet conèixer per reconèixer, conèixer per valorar, conèixer per estimar una tasca massa sovint ignorada més que no pas silenciada”. Una tasca que, segons ha remarcat, cobra especial rellevància en moments de crisi com l’actual. “És precisament en aquest moments de crisi, on tants d’entre nosaltres travessen greus dificultats, que l’existència de l’exclusió social, del desarrelament, de la solitud i l’anonimat que amaguen moltes situacions de pobresa extrema portades amb una enorme dignitat, és en aquests moments que la nació, els homes i les dones que la conformem i especialment aquells que tenim responsabilitats a les institucions, ens hem de sentir interpel·lats, també personalment, també individualment encara amb més força que mai”.
En aquest sentit, Carod ha remarcat que “el Govern assumeix les seves responsabilitats” i “no aspira ni pot aspirar que la seva tasca sigui substituïda per l’esforç i la feina de les persones, que es reflecteix en aquest estudi”. Prova d’això, ha remarcat, és que l’executiu “es mostra ferm i s’hi continuarà mostrant” en la negociació del finançament o els recursos que han d’arribar per la Llei de dependència “perquè vol ampliar les prestacions socials fent-ne una veritable pota de l’Estat del Benestar i perquè som plenament conscients que al darrere de la nostra actuació hi ha les persones”. De fet, segons el vicepresident del Govern, la tasca impulsada per institucions i congregacions és complementària, tenint en compte que “les necessitats són múltiples i diverses, les situacions personals enormement complexes” i moltes requereixen “un acompanyament personal permanent, calidesa humana, escalf, comunicació i comprensió”. En qualsevol cas, ha subratllat, uns i altres es fonamenten en uns mateixos valors, com són el respecte a la llibertat i la diversitat, respecte a la dignitat, transformació social, solidaritat, generació de vincles socials o la cohesió social.
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha manifestat que l’estudi “era del tot necessari per poder visibilitzar la feina feta pels religiosos” i també perquè obtingués el reconeixement per part de la societat catalana. “és una petita mostra de la importància de treballar per donar oportunitats als que més ho necessiten, als més vulnerables”, ha manifestat Capdevila. En els mateixos termes s’ha expressat la directora general d’Afers Religiosos, Montserrat Coll, la qual ha destacat que amb l’estudi el Govern volia “donar a conèixer la realitat religiosa de Catalunya” i ha volgut traslladar el seu agraïment i el del Govern “pel servei desinteressat” dels religiosos catalans.
La presentació de l’estudi ha anat a càrrec del seu responsable, el catedràtic de sociologia Joan Estruch, que ha remarcat la feina “enorme i valuosíssima” que realitza el col·lectiu de religiosos i religioses de Catalunya i el seu altruisme desinteressat. “Sou presents a la societat catalana, però amb una presència discreta, sense estridències, respecteu i sou respectats”, ha manifestat. En l’acte també han intervingut el cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i la presidenta de la Unió de Religiosos de Catalunya, Cristina Martínez.
Més de 7.000 religiosos
Segons l’informe detalla, els instituts de vida consagrada i les societats de vida apostòlica ofereixen 776 serveis, especialment en el camp de l’assistència i la promoció social. La majoria es concentren en àmbits com la immigració (14’4%), la sensibilització ciutadana (12’5%), la inserció econòmica i/o social (11%), la beneficència (9’5%) i la promoció de la salut (8’9%). Geogràficament, gairebé la meitat (45,7%) es concentren al Barcelonès, seguit del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme. Seguidament se situen les capitals de Tarragona, Lleida i Girona i la comarca d’Osona.
L’estudi quantifica en 172 els instituts de vida religiosa i les societats de vida apostòlica que actualment hi ha a Catalunya, 4 menys que fa tres anys. D’aquests, 127 són femenins i 45 masculins. En total aquestes congregacions apleguen 7.056 religiosos (5.627 dones i 1.429 homes).
