El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reivindicat avui el paper de les dones en la “nostra lenta construcció com a poble” durant l’acte institucional amb motiu del Dia Internacional de les Dones que es commemora aquest diumenge. “Les reivindicacions en nom de les dones han estat un motor potentíssim de construcció de justícia, d’evolució del benestar, de traçats d’horitzons il·lusionats de llibertat que han estat clau per a la nostra construcció nacional”, ha manifestat, i ha instat a aprofitar aquesta “empenta per continuar amb la transformació social, perquè encara estem lluny d’assolir la plena igualtat, de fer efectius els drets reconeguts”. A l’acte també han assistit la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva.
“La memòria col·lectiva evidencia que Catalunya no seria el que és avui sense les dones i les seves reivindicacions”, ha posat de relleu el vicepresident del Govern, “però és que a més, de cara al futur, el nostre projecte com a país requereix de totes aquestes potencialitats per continuar transformant-se”. És per això que Carod ha subratllat la rellevància de la commemoració d’aquesta tarda com a acte de reconeixement a aquelles dones “que no es van conformar amb l’ordre establert, que van ocupar l’espai públic i van aixecar la veu i l’ànima per la igualtat”. Dones amb qui la societat catalana “té un deute”, ja que la seva denúncia i reivindicació ha permès, en bona part, “la consecució d’avenços socials”. Ara bé, segons el vicepresident, societat i institucions també tenen “un deure” amb les dones que “anònimament encara pateixen les segregacions, les violències de forma simbòlica o física, que suporten les càrregues afegides per la seva condició femenina”. És per això que Carod ha situat la igualtat entre dones i homes com a “prioritat política del Govern”. “Volem un país que sigui sinònim de respecte a la llibertat, a la igualtat, a la diferència, als drets col·lectius i individuals”. Tenint en compte l’actual situació de crisi, el vicepresident ha demanat “estar alerta i no permetre que l’actual crisi ens faci recular en el nivell d’igualtat entre dones i homes i que ningú ho utilitzi com a pretext”.
Segons els vicepresident, “estem en un punt de la nostra història com a poble en què el reconeixement dels drets de les dones és una realitat”, amb “avenços importantíssims” com el que va suposar l’aprovació al Parlament de Catalunya l’abril de 2008 de la Llei contra la violència masclista. “El Govern és conscient que les barreres a la igualtat de tracte i d’oportunitats són també una barrera i un entrebanc per al desenvolupament nacional. Amb cada dona privada de llibertat o d’igualtat de tracte és tota la societat sencera qui acaba perdent”. Ara bé, per arribar a la garantia efectiva dels drets d’igualtat reconeguts l’actuació de les institucions requereix, segons Carod, d’“una transformació social radical”. “El Govern ja fa una tasca de sensibilització, però cal la contrapart, el canvi d’actitud i de maneres de fer”. I en això ha demanat la “complicitat” de la societat civil organitzada, del sector privat i de la ciutadania en general, perquè "sense aquesta complicitat”, ha sentenciat, “la desigualtat, les segregacions, la violència serien impossibles d’eradicar”.
Futura llei per a la igualtat
Durant l’acte, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha anunciat que el Govern ja té enllestit el document de bases del que serà l’avantprojecte de la llei que treballarà per a la igualtat efectiva entre homes i dones. Una norma que “establirà nous mecanismes i mesures perquè les administracions públiques facin actuacions per eliminar la desigualtat entre homes i dones”. La seva finalitat, segons ha indicat la consellera Capdevila, és “impulsar un procés de transformació social, cultural, polític i econòmic que elimini la discriminació”. I és que segons la titular d’Acció Social i Ciutadania, tot i que “’ha avançat molt, la dona continua en una situació de desavantatge social”, com demostra el fet que només el 30,54% dels càrrecs del Parlament Europeu siguin dones o que només hi hagi un 16,6% de catedràtiques universitàries. La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, també ha destacat els avenços socials dels últims anys i ha insistit en la necessitat de continuar treballant en aquest sentit, especialment en un moment com l’actual. “En èpoques de crisi hi ha més risc que es qüestioni la presència de les dones al mercat laboral o que hi hagi una discriminació econòmica”, ha manifestat.
L’acte d’aquesta tarda ha consistit en la lectura de textos de diverses autores al voltant del tema “les dones i la política”. Tres actrius han llegit fragments d’obres de Christine de Pizan, Federica Montseny, Olympe de Gouges, Teresa Claramunt, Simone de Beauvoir, Montserrat Roig o Maria Aurèlia Capmany entre d’altres.
