La secretària nacional de Justícia i Immigració, Núria Cuenca, i el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós van participar ahir a Manresa en una acte organitzat per la secció local, en el marc d’un seguit d'actes que la Secretaria Nacional de Justícia i Immigració vol promoure a tot el territori. En l’acte també hi va intervenir el regidor Ignasi Perramon.
Els dirigents d’Esquerra van explicar, davant de representants d’entitats d’immigrants de Manresa, d’associacions que treballen en l’àmbit de la immigració i militants i simpatitzants d’Esquerra, el posicionament del partit davant d’un fet com és el de la immigració a Catalunya i van exposar el contingut del Pacte Nacional per a la Immigració, recentment aprovat i signat.
En el transcurs de l’acte, es va posar èmfasi en la necessitat de crear espais de trobada per debatre sobre el tema de la immigració i, tal i com ha apuntat Cuenca, en ‘la necessitat de reconèixer que tenim més coses en comú que no pas les que ens diferencien’.
‘Esquerra és un partit republicà que defensa l’assumpció dels plens drets de la ciutadania’, ha afegit Cuenca, ‘per això, treballa per garantir que les persones que han escollit el nostre país per realitzar el seu projecte de vida ho puguin fer amb totes les garanties i en igualtat d’oportunitats’.
La secretària de Justícia i Immigració va posar de relleu el treball dut a terme per Esquerra per garantir que ‘les persones que han escollit el nostre país per realitzar el seu projecte de vida ho pugui fer amb totes les garanties i en igualtat d’oportunitats’ i va apostar per la necessitat de crear espais de convivència ‘que ens han d’ajudar a combatre la desconfiança, els falsos estereotips i la por al desconegut, alhora que permetin treballar junts en un projecte comú que és construir un país més fort i més lliure’.
Oriol Amorós va donar les claus del fet immigratori al nostre país i va desenvolupar el contingut del Pacte Nacional per a la Immigració que s’estructura en tres pilars fonamentals. El control ordenat dels fluxos migratoris perquè s’adeqüin a les necessitats del mercat laboral present i futur, la necessitat d’evitar la competència en els serveis públics que tal i com va apuntar Amorós, ‘vol dir, en primer lloc, reconèixer que la població de Catalunya ha augmentat i que, per tant, els serveis públics s’han de redimensionar per tal de donar un bon servei’. I la necessitat de garantir l’existència d’una cultura pública comuna com a realitat i com a projecte de país. ‘La cultura pública comuna’, va explicar Amorós, ‘és doncs l’espai compartit de comunicació, de convivència, de reconeixement i de participació de la nostra societat diversa diferenciada, per tal que la nació catalana continuï sent el referent de tota la població que hi viu i treballa'.

