El diputat per Tarragona, Sergi de los Ríos, ha constatat durant la seva intervenció en el debat a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat per al 2008, que aquests comptes ‘són ambiciosos, rigorosos i responsables, però amb una greu limitació financera deguda a la reducció dels ingressos procedents dels tributs cedits’, referint-se, bàsicament, a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentals. De los Ríos ha assegurat que aquest fet ‘és la darrera prova que el model de finançament està totalment esgotat, no d’ara, sinó de fa molts anys’.
Pel diputat independentista, aquests pressupostos descriuen els grans eixos de l’acció de govern, que es ‘poden agrupar en dos grans eixos’. El primer d’ells és ‘l’enfortiment de l’estat català del benestar’, és a dir, ‘aquelles mesures prioritàries per aquest govern amb objectius concrets i assolibles, que estan relacionats amb la vida quotidiana de les persones’. I en segon lloc, les ‘mesures encaminades a la creació d’estructures d’estat’. De los Ríos, recordant que ‘la construcció nacional comença molt abans que hi hagi les condicions per exercir el dret a decidir amb garanties’, ha apel•lat als grans reptes del nostre país: ‘L’acolliment de la immigració, la competitivitat de la nostra economica i tenir estat propi, elements tots ells que necessiten de mesures de reforç de l’estat del benestar, per un costat, i anar bastint estructures d’estat, per l’altre’. Sobre aquesta qüestió, ha posat alguns exemples com l’increment d’un 32% de la construcció d’habitatge protegit o de 1725 nous docents d’educació general per al curs 2008-2009, l’aposta pel medi ambient i un territori sostenible, l’increment del 17% de les transferències als ajuntaments o el 10% en protecció social, i el desplegament dels Mossos d’Esquadra a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.
Com a exemples de la millora de la competitivitat de l’economia catalana, de los Ríos ha destacat els 1.200 milions d’euros destinats a inversió en infraestructures ferroviàries o el desdoblament de l’eix transversal, l’increment del 33,5% en recerca i desenvolupament o el suport a la internacionalització de l’economia catalana. El diputat d’Esquerra per Tarragona ha destacat ‘el suport del Govern al reconeixement internacional de les federacions esportives catalanes, que abans de 2004 només n’hi havia una i ara ja en són 15’. Pel que fa a la política lingüística, ha destacat ‘els 42 milions d’euros per a la promoció de la llengua catalana, reforçant els programes d’acolliment lingüístic, amb la imminent llei d’acollida, o desenvolupant el programa de voluntaris per la llengua’. ‘Amb l’objectiu’, ha afegit, ‘de fer de la llengua catalana la llengua pública habitual, normal i comuna de la nostra societat, i alhora promovent una societat plurilingüe amb persones capacitades per comunicar-se en diverses llengües’.
Sergi de los Ríos ha recordat al conseller Castells que ‘el dèficit fiscal català és la nostra gran restricció, deguda al mal model de finançament i al dèficit històric d’inversió de l’Estat Espanyol a Catalunya’. Pel diputat d’Esquerra, ‘en aquests moments alguns estudis assenyalen que el dèficit fiscal pot rondar el 10% del PIB català, un dèficit monstruós’. Per aquest motiu, de los Ríos ha preguntat a Castells ‘quan podrem tenir les dades de les balances fiscals, perquè si hem d’esperar-les per part del govern espanyol ja podem anar esperant asseguts’. La negativa a la publicació d’aquestes dades, segons de los Ríos, ‘és un altre incompliment d’una llarga tirallonga d’incompliments del PSOE amb Catalunya’.
Finalment, Sergi de los Ríos ha recordat que ‘el nou Estatut no va canviar les principals regles de joc’, amb la qual cosa, ‘Espanya continua tenint la paella pel mànec i aquesta és la nostra feblesa’. I ha afegit: ‘Trobaran en Esquerra en tot allò que convingui perquè s’apliqui abans del 9 d’agost de 2008 el nou sistema de finançament que fixa el propi document estatutari’. ‘En definitiva’, ha dit, ‘l’any vinent serà clau per veure si l’Estat espanyol aposta per aplicar, com a mínim, el que fixa l’Estatut retallat o en canvi, aposta descaradament cap a l’escanyament descarat de les nostres finances’.
