Gairebé dues-centes persones es van aplegar al Teatre la Llanterna de Móra d'Ebre el passat divendres 14 de maig per escoltar la taula rodona organitzada per la Federació de l'Ebre d'Esquerra amb el títol, "Tothom contra el cementiri nuclear". Després de que el president de la comarcal de la Ribera d'Ebre d'Esquerra, Josep Maria Sàez, excusés la no presència del doctor en ciències Físiques, Antoni Lloret, va donar pas als oradors. El primer va ser Marcel Coderch, enginyer i autor del llibre "El miratge nuclear", que va incidir en que el problema més greu de l'energia nuclear és decidir que es fa amb uns residus conflictius de gran perillositat i durada, perquè enlloc s'ha trobat la solució. Segons Coderch si algú considerés que els residus són molt valuosos ja s'haurien volgut comprar i en canvi tots els països tenen lleis que prohibeixen la seva exportació. Davant la manca de solució el que vol fer el govern espanyol és construir un magatzem centralitzat de residus nuclears, tot i que hi ha països com EEUU que tenen 52 magatzems en 32 estats diferents.
Segons Coderch "aquells territoris que més s'han aprofitat del consum energètic que han generat aquests residus no els volen guardar, com per exemple les grans concentracions urbanes de Barcelona i Madrid, i per tant, s'hi hagués justícia interterritorial són els que se'ls haurien de posar al costat de casa". "Caldria que els residus estiguessin allà on es produeixen els màxims consums d'energia", va afirmar l'enginyer. Per Coderch l'objectiu del govern espanyol "no tracta de cercar una ubicació òptima sinó aquell lloc on es generi menys contestació social, i per tant és un regal enverinat". Coderch també va destacar que al igual que ningú els vol tenir prop de casa seva, tampoc cap empresa s'hi vol posar al costat, i va posar diferents exemples, tot advertint que el territori que aculli el cementiri nuclear serà condemnat al monocultiu nuclear.
Sergi Saladié, geògraf, professor de la URV i portaveu de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya; va centrar la seva intervenció en els impactes socioecònomics negatius que tindria el cementiri pel territori. Va destacar com a molt important que totes les institucions s'hagin manifestat contràries a acollir-lo i ara també les Cambres de Comerç. A més a més, va fer referència a la davallada demogràfica patida per Ascó des de principis dels anys vuitanta i va recordar la nul·la activitat econòmica que hi ha al polígon industrial d'Ascó, tot alertant de l'escassa creació de llocs de treball que generaria el cementiri nuclear, si es compara amb el que van suposar les centrals nuclears. Saladié també va advertir de l'impacte negatiu que representa el cementiri pels productes agraris i turístics de la comarca. Per acabar va comentar que l'únic exemple de cementiri nuclear existent a l'estat espanyol és el de la zona de "El Cabril", que acull residus de baixa i mitjana intensitat; i curiosament cap municipi d'aquesta zona ha presentat candidatura per acollir el nou cementiri, i això que han perdut el 22% de població.
Bernat Pellissa, president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i secretari de política municipal de la comarcal d'Esquerra a la Ribera d'Ebre, va manifestar que el cementiri nuclear representa "el colonialisme més brutal que s'ha volgut fer a aquest país". Per Pellissa les accions que s'han fet contra la instal·lació del cementiri han servit "per desemmascarar tota aquella gent que planteja un model de futur per la comarca fonamentat en la venda del territori i en la defensa del lobby nuclear". El republicà va apostar per un model de desenvolupament de la comarca diferent, en positiu, i aprofitant els potencials que té. Per últim es va mostrar orgullós per l'acte de dignitat que van fer els membres del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre tancant-se durant uns dies per expressar el rebuig de la comarca al cementiri nuclear i a la possibilitat de que l'ajuntament d'Ascó presentés la seva candidatura.
La taula rodona la va tancar Lluís Salvadó, secretari nacional de Política Territorial i Medi Ambient d'Esquerra, que es va mostrar convençut de que el cementiri nuclear no s'ubicarà a les Terres de l'Ebre. Segons Salvadó, el que cal es apostar per un model de desenvolupament de territori diferent i que perillarà mentre hi hagi alcaldes com els que defensen acollir el cementiri nuclear o vendre el riu Ebre. "L'amenaça per les Terres de l'Ebre la tindrem al damunt mentre hi hagi alcaldes que s'apunten a rifes que només comporten una economia colonial i marginal pel nostre territori i alguns beneficis particulars per ells" va afirmar Salvadó. Que els va identificar en un model de desenvolupament fet amb els interessos de la gent de fora del territori i que només proposen posar allò que no vol ningú enlloc, fent de les nostres comarques un territori marginal. Salvadó va demanar superar aquest model de futur proposat per aquests alcaldes i que significa marginar i hipotecar el nostre territori pels molts segles. Per últim el dirigent republicà va dir que "cal trencar el fatalisme existent i fer un discurs d'il·lusió i positiu malgrat els moments de crisi que estem patint, apostant per les potencialitats pròpies del territori i rebutjant aquells projectes que ningú no vol".
