El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va signar ahir a la seu de Ajuntament de la Bisbal de l'Empordà, 13 convenis col·laboració amb els ajuntaments de les poblacions dels Baix Empordà de Begur, Corcà, Castell-Platja d'Aro, La Bisbal, Forallac, Palamós, Pals, La Pera, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Ullà, Ullastret i Verges per promocionar els recursos turístics intangibles autòctons.

Amb aquesta signatura, ja són més de 150 els municipis catalans que han subscrit acords de col·laboració per a la promoció dels respectius recursos intangibles. Aquests projectes s'emmarquen en el Pla d'Implementació dels Recursos Intangibles de Catalunya, que identifica prop de 2000 recursos intangibles arreu de Catalunya. D'aquesta manera el Departament assenta les bases de la col·laboració amb el món local, per impulsar accions vinculades als recursos identificats en aquesta zona pel Pla i el Catàleg de Recursos Intangibles de Catalunya.

El Pla i el Catàleg de Recursos Turístics Intangibles identifiquen a la comarca del Baix Empordà un nodrit nombre de recursos intangibles que abasten la majoria de les èpoques de la història de Catalunya, des d'èpoques tant llunyanes com la dels homínids , neandertals i cromanyons, la megalítica i la de les coves prehistòriques, fins a l'actual, tot passant per l'evocació i la posada en relleu de períodes com el de la romanització, els ibers; l'edat mitjana, el Pirineu comtal i els castells; les ciutats reials; els pirates i corsaris; les colònies d'ultramar i l'aportació dels "indians" que en retornaren; la Catalunya nostàlgica de pastors pagesos i pescadors o la revifalla industrial i de producció artística, tot destacant també fenòmens culturals vinculats a la creació literària (Josep Pla o Mercè Rodoreda), artística (Dalí) a les tradicions populars (la Dansa de la Mort).


Presència de les diverses èpoques de la Història de Catalunya

En aquests recursos identificats pel Pla hi són plenament identificats els 13 municipis que han signat convenis avui. Concretament, en el context històric dels Primers habitants de Catalunya, el Pla localitza i identifica als municipis de Castell-Platja d'Aro, de Forallac i de Santa Cristina d'Aro i d'Ullà, els referents megalítics de Les Gavarres, els dolmens de Fitor i de la Cova d'en Daina, així com les coves prehistòriques del Massís del Montgrí

Dins el context de la Catalunya dels Ibers, Grecs, Romans i Visigots, i concretament en el període de la romanització, el Pla localitza al municipi de Castell-Platja d'Aro, els jaciments romans de la Vila del Pla de Palol; el poblat ibèric de Castell, a Palamós, així com les troballes d'Ullastret i el Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.

El Pla també identifica recursos turístics intangibles vinculats al Naixement de Catalunya amb referents històrics com el Pirineu Comtal i els Castells de Frontera, dels que en són mostra el conjunt monumental de Peratallada; el Castell d'Empordà a la Bisbal, o el conjunt de Pals i l'Església de Sant Pere, a Pals.

L'etapa identificada al Pla com la de la Catalunya dels monarques: l'esplendor medieval, està representada a la comarca del Baix Empordà per les al·lusions a les Ciutats Reials, que suposa el manteniment de tradicions com la dansa de la Mort, a Verges, o el patrimoni preservat al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, així com els vestigis a l'entorn dels Remences presents al Castell d'Empordà, a la Bisbal.

La petjada de l'època de la Catalunya Rebel a la comarca es pot trobar, segons el Pla, als municipis de Begur (Castell, torres de guaita i cales) i a Palamós (Fira Terra de Pirates).

L'època corresponent a la Catalunya i la febre de l'or, catalanisme i anarquisme és present a la comarca, als municipis de Begur (Fira d'Indians) i Sant Feliu de Guíxols, amb el seu Museu d'Història i la remembrança de les colònies d'ultramar; així com a Forallac i Palamós, que mantenen referents sobre la Catalunya nostàlgica de pastors, pagesos i pescadors.

Finalment, en el context de la Catalunya de la Creativitat i de les llibertats, el Pla identifica diversos recursos turístics intangibles a Corcà (Fundació Josep Niebla) , La Bisbal ( la ceràmica), Palamós (Ruta Marítima Josep Pla), La Pera (Casa Museu-Castell Gala-Dalí de Púbol), Santa Cristina d'Aro (Itinerari literari entorn a la figura i l'obra de Mercè Rodoreda) i Verges (processó i Dansa de la Mort).