Del 23 al 26 d'abril, la ciutat de Girona ha estat el centre del debat sobre el dret a l'autodeterminació dels pobles i les nacions sense Estat. Representants d'arreu del món s'hi han aplegat per tal d'unir esforços i fer progressar el reconeixement i l'exercici d'aquest dret en un context globalitzador com és l'actual. L'esdeveniment s'emmarca en el cicle de fòrums mundials temàtics que se celebren durant el 2010 i que coordina el Fòrum Social Mundial.
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ha estat l'encarregat d'organitzar la trobada que ha comptat amb les veus dels kurds, els kosovars, els amazics, els quítxues o els maies, entre d'altres.
Representants de moviments socials, culturals, polítics i sindicals de nacions sense Estat i pobles originaris dels cinc continents han assistit a la trobada amb la voluntat d'impulsar la constitució d'una Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles. L'acord de creació formal d'aquesta xarxa s'havia pres ja durant la celebració, el 2009, del Fòrum Social Mundial a Brasil. El director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària, David Minoves, va participar en aquest esdeveniment i ara també a la inauguració de les jornades de Girona, per això ha declarat que fins a la cita brasilera “els drets col·lectius dels pobles mai havien tingut un paper protagonista ni en l’agenda internacional del desenvolupament ni en la del moviment altermundista”.
La xarxa servirà per aplegar esforços de cara a una major visibilització dels respectius casos i, en general, de l'existència d'una diversitat nacional, cultural i lingüística no reflectida en l'actual configuració de l'ordre internacional.
Més enllà d'aquesta missió, els objectius estratègics de la xarxa són els d'impulsar iniciatives conjuntes per fer avançar el reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació, incrementar la capacitat d'incidència d’aquest discurs en fòrums internacionals, reforçar els respectius moviments autodeterministes mitjançant l'intercanvi d'experiències i crear llaços de solidaritat i visibilitat envers les vulneracions dels drets humans i dels pobles. El director de l’ACCD, Andreu Felip, ha participat en les conclusions i afirma que “la Xarxa ha de ser una eina per a fer dels drets col·lectius un dels pilars de la jurisprudència internacional com a garant de l’exercici ple dels drets humans”.
Entre els convidats a les sessions de debat i treball, van destacar l'alcalde kurd de Wan (sud-est de Turquia), Bekir Kaya; el rector de la Universitat Indígena d'Equador, Luis Macas; Loai Mahmoud Saleh, representant de la Iniciativa Nacional Palestina; Vlora Haxhimehmeti, representant del Moviment per l'Autodeterminació de Kosovo; Rosa Chávez Juárez, membre de Convergència Nacional Maia Waqib’Kej (Guatemala); Roberto Espinoza, del grup de treball “Fòrum Crisi de Civilització” (Perú); Pedro Santana, de Visca la Ciutadania (Colòmbia) i Hocine Azem, líder amazic del Moviment per l'Autonomia de la Cabília (Algèria).
