El Consell Català de Foment de la Pau (CCFP) en la seva reunió ordinària celebrada ahir va acordar manifestar la seva disconformitat per la presència del Ministeri de Defensa en el futur consorci públic que ha de gestionar el Centre per la Pau del Castell de Montjuïc. El CCFP considera que la inclusió d’aquest ens posa en dubte el consens polític i social sobre el centre i tem per l’impacte que pugui tenir en el desenvolupament posterior de les seves activitats. Per això, el consell demana la restitució del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona sense condicions prèvies, com és la imposició de la continuïtat de l’esmentat ministeri en la gestió del recinte. Aquest posicionament va ser aprovat pel ple del Consell per 19 vots favorables i 2 en contra.
Alhora, es critica la manca de diàleg previ i la nul·la cerca de consens amb els actors tant públics com privats de Catalunya que treballen en el foment de la pau, com el propi Consell o bé l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). En aquesta línia, es demana que l’ICIP, que es deu al conjunt de la societat catalana, tant a les administracions com a la societat civil, tingui veu en el nou Centre per la Pau i que s’eviti la duplicitat entre la feina i les atribucions dels dos organismes. L’ICIP va ser creat per llei del Parlament de Catalunya i va comptar amb el dictamen positiu unànime dels membres del Consell Català de Foment de la Pau.
Un altre dels punts de l’ordre del dia de la sessió d’ahir va ser el relleu d’Arcadi Oliveres per Jordi Armadans com a nou president del Consell Català de Foment de la Pau. L’elecció va ser feta per unanimitat de tots els assistents. Armadans actualment és director de la Fundació per la Pau, membre del consell de l’International Peace Bureau (IPB) i, fins ahir, era membre del CCFP com a vocal en la seva qualitat d’expert en promoció de la pau.
El nou president ha participat en diverses plataformes unitàries a favor de la pau com la contrària a la desfilada militar a Barcelona o la d’Aturem la Guerra, així com la coordinació de campanyes de desarmament. De ben jove, va involucrar-se en moviments pacifistes. Als 17 anys es va declarar objector de consciència al servei militar i des de finals dels vuitanta és objector fiscal.
