El Govern ha autoritzat l’Institut Català de Finances (ICF) a ampliar en 100 milions d’euros la línia de préstecs ICF Creixement Empresarial dirigida al finançament de projectes de dimensionament empresarial. Aquest instrument financer té com a objectiu facilitar que un major nombre d’empreses catalanes puguin endegar processos de fusions, adquisicions o aliances estratègiques i ser, així, més competitives en un context econòmic com l’actual. La línia va ser creada l’any 2008 i fins avui comptava amb un pressupost de 300 milions d’euros. Fins al 30 de novembre del 2009 ja s’havien formalitzat operacions per un import de 285 milions.

Els destinataris d’aquesta línia són empreses amb seu social a Catalunya, amb un mínim de 5 anys de vida i una facturació de més de 10 milions d’euros anuals. Els préstecs, atorgats per l’ICF en la modalitat de préstec ordinari o participatiu, hauran de ser d’un import mínim d’1 milió d’euros i es destinaran a cobrir les necessitats de finançament associades a qualsevol projecte de creixement empresarial. El termini d’amortització podrà ser de fins a 15 anys, inclosos dos de carència.

ICF Creixement Empresarial és una de les mesures dels “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social” signat el passat 21 de desembre pel Govern i els principals agents econòmics i socials de Catalunya per fer front a la crisi i reactivar l’economia.


El Govern inclou el Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre en el Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal

El Govern ha acordat incloure les comarques del Baix Ebre, el Montsià i la Ribera d’Ebre en el Pla d’Iniciatives de Dinamització Comarcal (IDC) per al període 2008-2010. D’aquesta manera les quatre comarques de les Terres de l’Ebre s’inclouen en aquest pla, com va anunciar el president de la Generalitat, José Montilla, el novembre de l’any passat. La Terra Alta ja estava inclosa al Pla des de 2008.

L’IDC té com a objectius afavorir la vertebració del territori, compensar les desigualtats i potenciar el desenvolupament de les zones amb menys dinamisme econòmic o especialment despoblades del territori, d’acord amb el que estableix el Pla de Govern 2007-2010. El Pla vol estimular l’activitat econòmica i empresarial d’aquestes comarques mitjançant el suport al teixit productiu i la producció local, avançar el calendari per a la millora d’algunes de les infraestructures programades, i desenvolupar un entorn socioeconòmic que afavoreixi la permanència de la població al territori.


El model català de gestió de residus municipals es consolida al Segrià

El Govern ha autoritzat avui la subscripció d’un conveni de col·laboració entre l’Agència de Residus de Catalunya i el Consorci de Residus del Segrià. D’aquesta forma, el Govern finançarà la construcció del Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià, al municipi de Montoliu de Lleida, on ja hi ha actualment les instal·lacions de residus comarcals. El centre garantirà el màxim aprofitament dels residus generats a la comarca i estarà format per diverses instal·lacions. Entre aquestes, destaca una planta de tractament de la fracció resta (aquells residus que no es poden recollir selectivament però que encara contenen materials recuperables), una planta de residus voluminosos (sofàs, mobiliari, etc.), l’actual planta de compostatge ampliada i millorada i l’actual dipòsit controlat de residus.

El Centre de Tractament de Residus Municipals del Segrià serà un referent modèlic a la zona i donarà servei als municipis de tota la comarca, és a dir, a una població de 176.618 habitants. Es faran millores en la planta de compostatge existent, que tracta la matèria orgànica (restes de menjar) per obtenir-ne adob apte per a usos agrícoles.


Millora del sanejament de la comarca de la Garrotxa

El Govern ha impulsat avui les obres que milloraran el sanejament de dos municipis de la comarca de la Garrotxa, concretament de Tortellà i la Vall de Bianya. S’invertirà prop d’un milió d’euros en aquests treballs, que aportaran una millora substancial de la qualitat del medi ambient.

Les obres del primer projecte, amb un cost superior als 396.300 euros, consisteixen en la connexió de les aigües residuals de Tortellà mitjançant una canonada de prop de 3.000 metres de longitud. Aquesta arribarà fins a l’estació de bombament d’Argelaguer, per conduir-les per al seu tractament cap a la nova estació depuradora del sistema Sant Jaume de Llierca-Argelaguer. La durada estimada de les obres d’aquest projecte és de sis mesos.

Les obres del segon projecte, amb un cost de més de 602.200 euros, consisteixen en la connexió de les aigües residuals dels diferents nuclis de població de la Vall de Bianya fins a la futura estació de bombament El Roquer. Aquesta connexió es farà mitjançant diversos trams de canonades amb un total aproximat de 3.100 metres de col·lectors i tres noves estacions de bombament (Hostalnou, els Morrals i Vellvespre). L’objectiu és conduir les aigües fins a l’actual estació depuradora d’aigües residuals d’Olot per al seu tractament. La durada estimada per a l’execució de les obres previstes en aquest projecte és de dotze mesos.


El Govern acorda la seva participació a l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial

El Govern ha aprovat avui la participació de Catalunya a l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer, un nou instrument jurídic que té com a objectiu facilitar, desenvolupar i fomentar la cooperació transfronterera. La finalitat d’aquest organisme és reforçar la cohesió econòmica i social, així com el desenvolupament sostenible i ecològic del territori per elaborar i portar a terme una estratègia transfronterera comuna.

L’Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT) treballarà per buscar solucions a les disfuncions que provoca viure a banda i banda de la frontera, com ara la necessitat de dinamitzar el territori, tant per carretera com per ferrocarril, la mobilitat dels treballadors, l’homologació de les titulacions professionals, la cooperació en l’àmbit de l’esport, la planificació d’una oferta turística, cultural i universitària, entre d’altres. Cal destacar que, a partir del 2013, els fons europeus de cooperació tindran com a objectius preferents les fronteres externes de la Unió Europea, les fronteres internes de l’àrea est i aquells territoris fronterers de l’àrea oest que s’hagin dotat d’estructures de cooperació.

L’Espai Català Transfronterer aplega més d’un milió d’habitants en més de 450 municipis i té una extensió d’uns 10.000 km2. Els ens que l’integren són administracions de caràcter local i comarcal, és a dir, molt a l’abast del territori i dels ciutadans. Compten amb l’empara institucional i competencial de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, el Consell General dels Pirineus Orientals i l’Aglomeració de Comunes Perpinyà Mediterrània.