El Govern ha aprovat avui la seva proposta del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PRNI) amb l’objectiu de fixar a 15 anys vista un full de ruta compartit amb els partits polítics, les universitats, les associacions empresarials i els sindicats, i amb altres agents socials i econòmics que s’hi vulguin adherir. La proposta s’està negociant ara amb tots aquests agents per tal de poder impulsar una agenda comuna de país per al desenvolupament d’un nou model socioeconòmic basat en la recerca, la innovació i l’educació que permeti passar d’una economia industrial i de serveis tradicional cap a una altra basada en el coneixement.
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha comparegut avui juntament amb la directora de Comunicació del Govern, Aurora Masip, per explicar aquest i els altres acords que ha pres avui la reunió del Consell de Govern.
Huguet ha explicat que l’objectiu principal del Pacte és “ajudar a fer el canvi del model econòmic basat actualment en serveis a un model basat en l’excel·lència i el coneixement”, ha assenyalat. Huguet ha volgut destacar també la participació dels agents implicats en l’elaboració del text: “Ha estat el resultat d’entrevistes, taules rodones amb representants del món de l’empresa, la ciència i la investigació” i ha recordat que un comitè d’experts va lliurar el document de treball el 30 d’abril passat que ha permès elaborar l’actual proposta.
Per Huguet, “Catalunya és el 25% de la producció científica de l’Estat espanyol i estem a nivells europeus pel què fa a la recerca. D’aquesta recerca, s’ha d’extreure valor i s’ha d’orientar al mercat i a les necessitats públiques i aquí és on hi ha l’esforç a fer, i el Pacte ens demana que avancem en aquesta direcció”.
La proposta de PNRI consta de 8 reptes i 26 objectius, entre les que destaquen la captació de talent científic, l’impuls conjunt de l’empresa privada i les administracions, millorar la difusió de la recerca i dotar la innovació i la recerca amb un pressupost competitiu, “fins arribar al 3% del PIB en 2017”.
“El repte últim seria el de la necessitat de focalitzar les estratègies d’innovació”, ha emfatitzat el conseller, “i això encaixa en la conjuntura econòmica que vivim. Crisi energètica, alimentària, la consciència global que hi ha un canvi climàtic, l’envelliment de la població, les migracions, tots aquests temes marquen grans reptes dels quals si Catalunya focalitza on som forts”, com empreses i recercadors, “Catalunya pot sortir enfortida de la crisi econòmica. Cal afinar molt bé on posem els esforços”.
Balances fiscals
Huguet també ha valorat en nom del Govern el resultat de les balances fiscals entre l’Estat i Catalunya que el Govern espanyol ha fet públic aquest matí per primera vegada, un dèficit similar al detectat en l’estudi encarregat pel Govern català. “No desentonen amb el treball dels experts a Catalunya”, ha afirmat el conseller. “Això demostra, com ha dit el president, que estem davant d’un model injust i insuficient per Catalunya. Els que aporten més acaben rebent menys”. Pel titular d’Innovació, Universitats i Empresa, aquest model condemna Catalunya i altres autonomies “a rebre menys serveis que els altres: menys trens de rodalies, més autopistes de peatges, etc. Dèficit fiscal vol dir això”.
