El secretari de Política Lingüística acompanyat del secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, van comparèixer ahir davant de la Comissió d’Afers Gal·lesos del Parlament britànic. Aquest és el primer cop que membres del Govern català participen en una sessió de treball legislativa d’aquestes característiques. La sessió va venir motivada pel fet que els membres de la comissió d’Afers Gal·lesos estan considerant la conveniència de delegar la responsabilitat de la llengua gal·lesa a l’Assemblea Nacional del país.
En la seva intervenció, el secretari de Política Lingüística va parlar de l'estatus d'oficialitat (juntament amb l'espanyol i amb l'occità, per motius diferents) de la llengua catalana i dels objectius del govern en matèria de política lingüística: "Els objectius fonamentals de la nostra política lingüística són que el català sigui el punt de trobada entre parlants de moltes llengües diferents que viuen a Catalunya, i l'assoliment d'un grau elevat de competències lingüístiques per part de tots els ciutadans: això passa perquè tothom conegui almenys dues llengües a més de la pròpia. En el cas de Catalunya això hauria d'implicar un coneixement de tres o quatre llengües de manera generalitzada entre la població".
Bernat Joan va parlar també de la situació del català a l’empresa i de la voluntat del govern d'afavorir el diàleg i donar eines de suport a les empreses per facilitar-los l’ús de la llengua: "El català no constitueix un obstacle per a les empreses, sinó justament una oportunitat de negoci. S'ha de canviar el xip de considerar la pluralitat lingüística com una barrera per a les empreses".
D’altra banda el secretari de Telecomunicacions, Jordi Bosch, va parlar de la presència del català en el mercat de les telecomunicacions, posant de relleu la campanya: El teu mòbil.cat. Bosch es va mostrar molt content per l’èxit de la campanya i va destacar que experiències com aquesta fan aflorar la demanda que existeix en la societat i es demostra que el català és una llengua de modernitat i de progrés.
Bernat Joan va exposar també que el cas de Catalunya no és equiparable al de Gal·les: "Cada cas és cada cas: des de Catalunya no hem de donar cap recepta al País de Gal.les, i a més hem de ser conscients que les nostres han de ser contínuament revisades".

