El Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives. L'objecte d'aquesta llei és establir el règim jurídic dels espectacles públics, les activitats recreatives, i els establiments i espais oberts al públic on es duen a terme aquestes activitats, i regular-ne la intervenció administrativa. Per primera vegada es regulen els 'after hours', per exemple.

La llei de regulació administrativa d'espectacles públics i activitats aporta novetats com el fet que els ajuntaments catalans tindran plenes competències en qüestions com el control, adjudicació de llicències, inspecció i sanció dels establiments d'oci, com ara bars i discoteques. També vol afavorir la convivència entre els organitzadors i propietaris de locals i iniciatives lúdiques, professionals, espectadors i també dels veïns que resideixen a una zona propera a aquestes activitats.


La regulació dels 'after hours'

La normativa en aquest àmbit, que no es renovava des de l'any 1990, regula per primera vegada locals de règim especial com és el cas dels 'after hours'. Fins el moment, aquests bars i discoteques que obren les portes quan els altres tanquen, estaven en una situació d''alegalitat'. D'ara en endavant, aquests establiments de règim especial pel seu horari o d'altres condicions 'singulars', necessitaran una autorització de l'ajuntament afectat per desenvolupar la seva activitat. A més, durant el primer semestre de l'any vinent es preveu que estigui enllestida la regulació específica per aquests locals, que especificarà encara més quines condicions han de reunir.

Entre altres aspectes, regula els drets i les obligacions d'espectadors i usuaris, artistes, organitzadors i veïns; l'organització administrativa i les competències i la coordinació de la Generalitat i els ajuntaments; les condicions generals de la intervenció administrativa en matèries com ara els horaris, la venda d'entrades, els plans d'emergència o els aforaments, que en molts casos caldrà desenvolupar per reglament, i el règim de llicències i autoritzacions.

La ponent d’Esquerra en aquesta llei, Patrícia Gomà, ha apuntat que ‘una legislació que té dinou anys ha quedat del tot desfasada’ i que ‘cal modernitzar-la, posar-la al dia i, per tant, aprovar aquesta llei és important per modernitzar aquesta normativa i la regulació administrativa dels espectacles públics i activitats recreatives’.

Així mateix, la portaveu adjunta d’Esquerra al Parlament, també ha constatat d’una manera molt satisfactòria que ‘l’oci s’ha socialitzat en els darrers anys i el consum d’activitats artístiques i activitats culturals ha esdevingut una pràctica necessària i habitual per a gran part de la ciutadania’. I per aquest motiu es va felicitar que això sigui així i que amb aquesta llei s’intenta ‘facilitar i ajudar aquest gaudir de les activitats artístiques i culturals’.

En la opinió de Gomà, la Llei d’espectacles ‘té la voluntat de conciliar les diverses sensibilitats ciutadanes buscant aquest equilibri entre els usuaris dels espectacles i la resta dels ciutadans, i buscant aquest equilibri bàsicament amb els veïns dels indrets on es celebren els espectacles, que és on hi ha normalment els conflictes, i el que fa és establir regles bàsiques de convivència’.

Finalment, Gomà ha destacat dues incorporacions que Esquerra considera importants a la llei durant el seu tràmit parlamentari. La primera d’elles ‘és la potenciació de les activitats de la cultura popular i d’arrel tradicional catalana, i especialment la declaració que reconeix les cercaviles, els correfocs i les altres festes amb foc com a patrimoni social, cultural i immaterial de Catalunya, establint un major blindatge a les activitats davant la transposició de la futura directiva del foc’.

I la segona, són les facilitats que adopta la llei per a la música en viu, perquè, d’una banda, ‘quan aquesta es realitzi de manera habitual en un establiment obert al públic sota una llicència determinada no es necessitarà cap altra més autorització o llicència per realitzar aquesta activitat’. I per contra, quan la música en viu es dugui a terme d’una manera ocasional, ‘també resta exempt de la necessitat de llicència i sol estar sotmès a la necessitat de comunicació prèvia’, fet que Esquerra valora ‘d’una manera molt positiva’.