Una delegació del Parlament de Flandes, encapçalada per la seva presidenta, Marleen Vanderpoorten, ha iniciat avui una visita oficial de dos dies a Catalunya amb l’objectiu d’aprofundir les relacions entre totes dues cambres.

La delegació ha estat rebuda aquest matí al Palau del Parlament pel president, Ernest Benach; els vicepresidents, Higini Clotas i Lluís Coromines; els secretaris de la Mesa Lídia Santos, Antoni Castellà i Rafel Luna, i la secretària general, Imma Folchi. El secretari de la Mesa Jordi Miralles ha assistit després a la reunió de treball.

A més de la presidenta, la delegació del parlament flamenc la integren dos vicepresidents, Carl Decaluwé i Luk Van Nieuwenhuysen; els secretaris de la Mesa Erik Matthijs i Dany Vandenbossche; els presidents dels grups parlamentaris del Vlaams Belang (CD&V), Filip Dewinter, del Vlasms Progressieven (SP-A), Ludo Sannen, del Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), Jan Peumans, i del grup ecologista GROEN, Rudy Daems; la secretària general, Martine Goossens, i el director de l’Oficina Europea, Dries Bergen.

En el discurs de benvinguda Benach ha argumentat que “catalans i flamencs representen dues nacions que en el context del món global intenten preservar la seva identitat, la seva llengua, la seva cultura i el seu autogovern, i no pas per enfrontar-se a ningú, sinó per participar en el món global amb la nostra veu”. “Defensem la llibertat, i aquest és un valor que ens uneix”, ha afirmat.

Així mateix, ha recordat el compromís europeu de Catalunya i ha defensat que països com Flandes i Catalunya puguin participar en els processos de decisió de la Unió Europea. En aquest sentit ha apostat per “la col·laboració i la cooperació” entre tots dos parlaments. Així, ha afirmat que “si volem ser institucions eficients en aquest món global necessitem compartir experiències i respostes, i impulsar projectes comuns sense ignorar la pluralitat d’identitats”. Amb relació a aquest punt, ha insistit que Europa és una realitat plural i que “això obliga la Unió a cercar una major proximitat amb la ciutadania i a garantir mecanismes perquè realitats com les que representen els nostres parlaments puguin portar a terme el paper que els correspon i que els nostres pobles necessiten”.

D’altra banda, Vanderpoorten ha asseverat també que cal aprofundir les relacions amb el parlament català en temes com ara les relacions amb les institucions europees, especialment pel que fa a la projecció i comunicació en el si de la Unió. Així mateix, ha recordat el debat polític que viu Flandes de reivindicació de més autonomia, i ha indicat que ha estat “un any políticament difícil però també interessant”. També ha apostat per tractar d’aquesta qüestió en la sessió de treball, i ha destacat que el debat entre totes dues cambres pot ser enriquidor, ja que a la delegació que encapçala, ha explicat, hi ha representants dels set partits de la cambra flamenca.

El Parlament de Flandes, l’integren 124 diputats, que representen més de 6 milions d’habitants d’aquesta regió autònoma dins l’estat federal de Bèlgica, amb capital a Brussel·les. Els parlaments de Catalunya i Flandes han mantingut una estreta relació des de la VI legislatura, quan totes dues cambres van signar un protocol amb l’objectiu de col·laborar en la defensa dels interessos regionals a escala europea.

La presidenta ha signat al llibre d’honor del Parlament, i a continuació totes dues delegacions s’han traslladat al Saló de Sessions, on s’han fet la foto oficial de la trobada i han saludat un grup d’escolars que avui visitaven el Parlament. Tot seguit han visitat les instal·lacions de Canal Parlament, i després han anat a la Sala de Mesa, on s’han iniciat les sessions de treball, en què tractaran de l’actualitat política i parlamentària a Catalunya i Flandes, el paper dels respectius parlaments en el procés de construcció europea i els instruments i mecanismes de què disposen totes dues cambres per arribar a la societat que representen i comunicar-s’hi.

Divendres, Vanderpoorten, acompanyada per Benach, serà rebuda pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, al Palau de la Generalitat.