La diputada del Grup Parlamentari d’ERC, Agnès Russiñol, ha celebrat que la Proposició de llei d’horaris comercials pugui seguir la seva tramitació un cop superat el debat de l’esmena a la totalitat que havia presentat el PP.
Russiñol ha explicat que ‘aquesta proposició de llei vol blindar el model de comerç català, un model econòmic d’èxit, plenament identificat amb les característiques socials, territorials i culturals pròpies del nostre país. Defensem el contingut del decret d’horaris comercials i rebutgem les constants ingerències de l’Estat espanyol sobre una matèria que, segons l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, l’ordenació comercial’.
La diputada d’ERC assegura que ‘l’executiu espanyol no pot, desoint el repartiment competencial, imposar una desregulació dels horaris comercials. La invasió competencial i els greus atacs del govern espanyol generen inseguretat jurídica en el món del comerç i suposen un cop de mà a les grans superfícies comercials per eliminar la competència i augmentar les quotes de mercats en detriment del model català de petita i mitjana empresa’.
El comerç urbà de proximitat es caracteritza per l’equilibri entre els diferents formats de comerç detallista, amb una important presència de la petita i mitjana empresa, i una funció social important, tant pel que fa a la configuració i vertebració del territori com per la garantia de proveïment per a les persones, amb especial atenció a aquelles que tenen dificultats de mobilitat.
El Govern espanyol pretén que més del 90% dels establiments, estiguin on estiguin (aquells que tenen més de 300 m2) obrin 90 hores setmanals. Això suposaria un 25% més de despesa ordinària. Això no suposarà un 25% més de vendes, quan els catalans i catalanes tindrem els mateixos diners a la butxaca. ‘La situació de crisi econòmica actual fa que la liberalització dels horaris comercials suposi un augment dels costos (laborals i d’estructura) que no són compensats per un augment de les vendes’ ha reblat Russiñol.
La desaparició dels nuclis i eixos comercials urbans poden comportar l’aparició de nous problemes als municipis catalans, entre ells el de la inseguretat ciutadana i el trencament de la cohesió social. El comerç és molt més que una activitat comercial. El comerç de proximitat, arrelat als nostres pobles i ciutats és un comerç que cohesiona i que actua com a motor de transformació social.
La llibertat d’horaris comercials no garanteix millores en la competitivitat. Lluny de ajudar-nos a sortir de la crisi, la liberalització dels horaris comercials farà recaure el cost de la crisi sobre els sectors més dèbils de la societat i pels petits comerços que no podran triar, lluny de com es vol fer creure, una possibilitat d’ampliació d’horari d’apertura suposarà una dificultat afegida de no poder conciliar la vida familiar i laboral.
‘Calen doncs, ha reblat Russiñol, polítiques encaminades a l’augment de la renta disponible de les persones i del seu consum i el desenvolupament, en llibertat, del model de comerç català de proximitat. I a dia d’avui, per poder implementar les nostres polítiques sense ingerències del govern espanyol només hi ha una via: amb un estat independent, amb una república catalana’.
Russiñol ha explicat que ‘aquesta proposició de llei vol blindar el model de comerç català, un model econòmic d’èxit, plenament identificat amb les característiques socials, territorials i culturals pròpies del nostre país. Defensem el contingut del decret d’horaris comercials i rebutgem les constants ingerències de l’Estat espanyol sobre una matèria que, segons l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya és competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya, l’ordenació comercial’.
La diputada d’ERC assegura que ‘l’executiu espanyol no pot, desoint el repartiment competencial, imposar una desregulació dels horaris comercials. La invasió competencial i els greus atacs del govern espanyol generen inseguretat jurídica en el món del comerç i suposen un cop de mà a les grans superfícies comercials per eliminar la competència i augmentar les quotes de mercats en detriment del model català de petita i mitjana empresa’.
El comerç urbà de proximitat es caracteritza per l’equilibri entre els diferents formats de comerç detallista, amb una important presència de la petita i mitjana empresa, i una funció social important, tant pel que fa a la configuració i vertebració del territori com per la garantia de proveïment per a les persones, amb especial atenció a aquelles que tenen dificultats de mobilitat.
El Govern espanyol pretén que més del 90% dels establiments, estiguin on estiguin (aquells que tenen més de 300 m2) obrin 90 hores setmanals. Això suposaria un 25% més de despesa ordinària. Això no suposarà un 25% més de vendes, quan els catalans i catalanes tindrem els mateixos diners a la butxaca. ‘La situació de crisi econòmica actual fa que la liberalització dels horaris comercials suposi un augment dels costos (laborals i d’estructura) que no són compensats per un augment de les vendes’ ha reblat Russiñol.
La desaparició dels nuclis i eixos comercials urbans poden comportar l’aparició de nous problemes als municipis catalans, entre ells el de la inseguretat ciutadana i el trencament de la cohesió social. El comerç és molt més que una activitat comercial. El comerç de proximitat, arrelat als nostres pobles i ciutats és un comerç que cohesiona i que actua com a motor de transformació social.
La llibertat d’horaris comercials no garanteix millores en la competitivitat. Lluny de ajudar-nos a sortir de la crisi, la liberalització dels horaris comercials farà recaure el cost de la crisi sobre els sectors més dèbils de la societat i pels petits comerços que no podran triar, lluny de com es vol fer creure, una possibilitat d’ampliació d’horari d’apertura suposarà una dificultat afegida de no poder conciliar la vida familiar i laboral.
‘Calen doncs, ha reblat Russiñol, polítiques encaminades a l’augment de la renta disponible de les persones i del seu consum i el desenvolupament, en llibertat, del model de comerç català de proximitat. I a dia d’avui, per poder implementar les nostres polítiques sense ingerències del govern espanyol només hi ha una via: amb un estat independent, amb una república catalana’.
