La Sindicatura de Comptes evidencia possibles irregularitats en una trama a l’Ametlla del Vallès
Els diputats d’ERC Pere Bosch i Violant Mascaró han demanat públicament aquest matí a la Presidenta del Parlament de Catalunya que traslladi l’Informe 20/2012 de la Sindicatura de Comptes al ministeri fiscal perquè actuï, si ho considera convenient, en el cas que Fèlix Millet tingués un tracte de favor en el desenvolupament d’un projecte urbanístic a l’Ametlla del Vallès.
Ho han reclamat a la finca Els Avellaners de Can Plandolit, lloc on Millet pretenia construir com a promotor fins a 129 habitatges en un àmbit de 44.443 metres quadrats que el planejament urbanístic qualificava antigament com a sòl no urbanitzable. Segons compareixences de l’exalcalde de la població i del regidor de CiU el passat 29 de juny, la requalificació (fins a tres modificacions urbanístiques) es va veure motivada perquè necessitaven recursos per la biblioteca municipal.
El mateix informe de la Sindicatura de Comptes explica que el procés de requalificació urbanística va comportar un benefici de 90.000 euros per l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès quan les valoracions de les plusvàlues generades per aquesta operació se situarien més enllà dels 10 milions d’euros, segons les anàlisis més prudents.
El Dictamen de la Comissió d’investigació sobre les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música i l’Informe 20/2012 de la Sindicatura de Comptes posen de relleu la possible existència d’una trama centrada a l’Ametlla del Vallès, en la qual el senyor Fèlix Millet podria haver trobat la complicitat de les autoritats locals i del Govern de la Generalitat per tal de promoure una modificació urbanística que va generar una milionària plusvàlua i que presumptament podrien amagar diversos elements constitutius de delicte.
Ho han reclamat a la finca Els Avellaners de Can Plandolit, lloc on Millet pretenia construir com a promotor fins a 129 habitatges en un àmbit de 44.443 metres quadrats que el planejament urbanístic qualificava antigament com a sòl no urbanitzable. Segons compareixences de l’exalcalde de la població i del regidor de CiU el passat 29 de juny, la requalificació (fins a tres modificacions urbanístiques) es va veure motivada perquè necessitaven recursos per la biblioteca municipal.
El mateix informe de la Sindicatura de Comptes explica que el procés de requalificació urbanística va comportar un benefici de 90.000 euros per l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès quan les valoracions de les plusvàlues generades per aquesta operació se situarien més enllà dels 10 milions d’euros, segons les anàlisis més prudents.
El Dictamen de la Comissió d’investigació sobre les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música i l’Informe 20/2012 de la Sindicatura de Comptes posen de relleu la possible existència d’una trama centrada a l’Ametlla del Vallès, en la qual el senyor Fèlix Millet podria haver trobat la complicitat de les autoritats locals i del Govern de la Generalitat per tal de promoure una modificació urbanística que va generar una milionària plusvàlua i que presumptament podrien amagar diversos elements constitutius de delicte.


