El portaveu d’ERC-RCat-Catalunya Sí, Alfred Bosch, ha presentat avui, juntament amb els altres dos diputats de la formació, Joan Tardà i Teresa Jordà, les conclusions de l’informe per a l’elaboració d’una Proposició de Llei sobre el dret d’autodeterminació de les nacions de l’Estat. També han participat en la presentació Marc Marsal i Gemma Calvet, com a representants dels experts de la Comissió. L’acte suposa complir un compromís de campanya, ‘anunciat al mateix lloc on es va fer aquesta promesa’, ha afirmat Bosch.

Durant la seva intervenció, Bosch ha afirmat que ‘la PL que volem presentar és un servei necessari, útil i urgent per al país’, seguint la ‘via britànica pacífica i democràtica’ que ‘ajuda al benestar social del país’. El portaveu ha recordat que ‘la igualtat i la llibertat no es demanen, es poseeixen i, per tant, no anem a negociar sinó a plantejar aquesta proposta. Optem per la via pacífica, dialogant i amistosa per a resoldre qualsevol contenciós’ amb una ‘proposta que conté una dimensió ètica, perquè no volem anar cap al conflicte sinó cap a una sortida negociada’, ha afirmat el portaveu independentista abans de qüestionar que ‘si el Regne Unit ho pot fer, per què no ho pot fer el Regne d’Espanya?’. Bosch creu que ‘la nostra obligació és plantejar un procés bilateral i si no tira endavant plantejarem altres vies perquè no ens rendirem mai’.

El diputat de la coalició considera que la idea és ‘portar l’esperit de les consultes al Congrés, fer passar la prova del cotó a la democràcia espanyola’ i ha afirmat que ‘les urnes són la millor solució als contenciosos i la màxima expressió de la democràcia’, per afegir que ‘qui té por de les urnes?’.

‘En la conjuntura actual de crisi, el benestar social depèn de l’autogovern i de la capacitat de gestionar els nostres propis recursos’, ha emfasitzat, perquè cal ‘deixar de ser una nació tutelada per a ser una nació emancipada’. Bosch, així com els experts presents al Museu d’Història, han posat l’accent en el fet que ‘és una contradicció flagrant que l’Estat consideri els tractats internacionals que signa com a vinculants; alguns fan referència a l’autodeterminació, però en canvi hi ha un buit que no facilita el compliment d’aquests tractats’.


Un dret universalment reconegut

D’altra banda, Gemma Calvet i Marc Marsal han defensat les conclusions de la Comissió d’experts com ‘una eina per a corregir el dèficit normatiu de l’Estat espanyol vers un dret universalment reconegut i, per tant, indiscutible’.

L’informe es divideix entre la proposta de presentació i les reformes legals que formarien l’articulat de la PL. En el primer punt es destaca que ‘la llibertat i la igualtat no es demanen, s’imposen. Ja que totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets, l’obligació dels legisladors consisteix a afermar i a fer prosperar ambdues condicions innates’, perquè ‘la democràcia ha d’oferir garanties per a la lliure expressió de les persones però també entre els col·lectius que així ho desitgin’ i s’hi destaca que ‘la missió de l’Estat de dret no consisteix a coartar i impedir l’exercici de tals anhels, sinó en tot el contrari: garantir-ne el desenvolupament i facilitar-ne l’exercici’.

També s’hi subratlla que ‘les nacions contingudes en l’Estat espanyol posseeixen els mateixos drets que qualsevol altra comunitat del concert mundial, i són dipositàries de les mateixes llibertats. La lliure determinació dels pobles, principi reconegut per les Nacions Unides i també per l’Estat espanyol en diversos tractats vinculants, ha de formar part explícita del marc constitucional espanyol’.

El document destaca totes les resolucions internacionals que ha signat el Parlament espanyol i que inclouen el dret a l’autodeterminació: ‘l’Estat espanyol ha ratificat i/o reconegut com a vàlids tot un seguit de Convenis, Tractats, Cartes i Resolucions internacionals on es reconeix el dret a l’autodeterminació, com són el Conveni internacional de drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides, la Carta Internacional dels Drets Humans adoptada per l’Assemblea de l’ONU el 1966, la Declaració de Principis de la “Llei internacional sobre relacions amistoses entre Estats” de 1970 o diverses resolucions tant de Nacions Unides com de la Conferència de Seguretat i Cooperació a Europa’.

La segona part de l’informe inclou els títols que haurien de formar part de la llei: perquè es pretén ‘transposar a l’ordenament jurídic espanyol el dret a la lliure determinació de les nacions, reconegut per la legalitat internacional i per l’Estat espanyol amb la ratificació de diversos Tractats Internacionals’ i defensa la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, així com ‘l’exercici d’aquest dret’. La proposta també incorpora un punt amb com s’hauria de fer la ‘transició cap a la emancipació nacional’.

La coalició independentista obrirà ara un procés de consulta amb altres formacions per a buscar suports i introduir esmenes que serveixin per a millorar el text. Un procés previ a l’entrada al registre del Congrés d’una PL d’autodeterminació definitiva.