El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha presidit avui la presentació de l’estudi L’impacte de la cultura en la creativitat. La presentació ha anat a càrrec del director de l’estudi, Philippe Kern, i ha comptat amb les intervencions de Ferran Adrià, Javier Mariscal i Jordi Savall, ambaixadors de Catalunya nomenats especialment amb motiu de l’Any Europeu de la Creativitat i la Innovació.

Durant l’acte, el conseller Tresserras ha destacat que “la cultura és avui un sector econòmic, i sense aquest sector econòmic no hi ha possibilitat de parlar d’economia del coneixement". El conseller ha afegit que “la cultura és la plataforma més potent per transferir creativitat i innovació als altres sectors de l’economia”.

El conseller ha afirmat que “la cultura catalana només té futur si es capaç de reinventar-se totalment” i que la situació actual és magnífica perquè a la Catalunya actual hi ha diversitat cultural i perquè Europa està en construcció.

L’estudi, encarregat per la Direcció General per l’Educació i la Cultura de la Comissió Europea, explora la relació entre la cultura, la diversitat cultural, la creativitat i, de manera més àmplia, la innovació social, científica i econòmica. Utilitzant exemples concrets de diferents sectors i parts d’Europa, il·lustra les sinergies i els efectes indirectes que genera la cultura en àmbits com el desenvolupament de l'aprenentatge al llarg de la vida, l’acceptació i ús de les noves tecnologies entre el gran públic, l’estímul de la recerca, la innovació de productes i serveis, entre d’altres.

L'objectiu de l’estudi és arribar a comprendre millor la influència de la cultura en la creativitat com a motor d'innovació econòmica i social. Es pretén analitzar com les arts i la cultura, per mitjà de la creativitat, poden contribuir a estimular la creació de llocs de treball, la prosperitat econòmica, l’aprenentatge i la cohesió social.


Impacte en l’economia

L'informe il·lustra la influència de la cultura en el desenvolupament de nous productes i serveis, ja que promou la innovació tecnològica, fomenta la investigació, optimitza els recursos humans, identifica i comunica valors, inspira les persones a l'hora d'aprendre, i crea comunitats.

Segons l’estudi, la creativitat basada en la cultura és una característica essencial d'una economia postindustrial. Una empresa necessita alguna cosa més que un procés de producció eficient, un control de costos i una bona base tecnològica per continuar sent competitiva. També li cal una marca forta, un personal motivat i un equip directiu que respecti la creativitat i entengui el seu procés.

L’estudi afirma que resulta del tot imprescindible que la indústria s'agrupi i creï nous tipus de demanda que no es basin simplement en la funcionalitat d'un producte sinó que tinguin el seu origen en l'aspiració individual i col·lectiva. En aquest nou paradigma, el màrqueting i els serveis són tan importants com la producció.

L’informe analitza diversos exemples de la influència de la creativitat en el desenvolupament empresarial. Es relaciona l’èxit de l’empresa Apple amb el fet de tenir treballadors motivats i creatius, així com amb el disseny innovador dels seus productes. De la mateixa manera, Philips va canviar totalment la seva concepció empresarial amb el desenvolupament d’una estratègia basada en el punt de vista que la tecnologia no era una finalitat per ella mateixa, sinó un mitjà per millorar la vida; aquest canvi va requerir l'entrada de noves habilitats a l'empresa, com dissenyadors, sociòlegs i antropòlegs.


Innovació social i aprenentatge

L’informe ressalta la capacitat de cohesió social de la creativitat, ja que aquesta ajuda a expressar cultures especifiques, i a la vegada desenvolupa unes relacions sòlides i positives entre persones de diferents orígens al lloc de treball, a les escoles i als barris.

Pel que fa a la influència de la creativitat en l’àmbit educatiu, l’estudi destaca la necessitat d’incorporar l’art i la cultura en l’aprenentatge. La creativitat en aquest àmbit vol dir fomentar la flexibilitat, mostrar-se obert a les novetats i adaptar-se a noves maneres de fer les coses. L’estudi defensa el pas de la innovació impulsada per la tecnologia cap a una innovació més centrada en la humanitat. En aquest sentit, es recull l’exemple del projecte de l’Aalto University, que agrupa estudis artístics, empresarials i tecnològics en el mateix campus.


Propostes per a la UE

Per crear una Europa que fomenti i estimuli la creativitat, l’informe proposa les següents línies:

- Fomentar la imaginació i el talent a l'escola, a les empreses, a les institucions públiques, a la vida.

- Donar suport al desenvolupament d'una economia creativa tot integrant la creativitat en les polítiques d'innovació de la UE.

- Promoure la innovació social a través de la cultura.

- Fomentar una fertilització mútua entre les identitats regionals i la cultura agrupant talents a escala europea per promoure el desenvolupament local i el multilingüisme.

- Identificar Europa com el lloc del món per crear.

- Passar de la competitivitat cultural entre Estats membres a una col·laboració cultural per fer que la creativitat d'Europa sigui més visible internacionalment.