Finalment la proposició d’Esquerra ha obtingut llum verda del govern de la ciutat. Després d’anys de converses i reunions entre entitats i representants municipals, el grup d’Esquerra va presentar en el Ple del mes de juny, una Proposició per la qual s’insta al Govern Municipal a recuperar les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch en l’orientació original i en emplaçament al lloc on s’erigiren l’any 1919. De manera inesperada, Esquerra va obtenir la unanimitat de tots els grups i ha vist així reeixir una fita més en la llista de iniciatives de caràcter nacional i catalanista que la formació ha endegat en el sí del govern de la ciutat.

Fins a data d’avui el govern municipal s’havia oposat a la petició de la Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals de restituir en el seu emplaçament originari les columnes aixecades per Puig i Cadafalch el 1919 en homenatge a les quatre barres de la senyera i enderrocades el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. La posició del govern era que la posició frontal central faria perdre la perspectiva de la font i del Palau Nacional i el mes d’abril passat, arran d’una pregunta del grup d’Esquerra, havia confirmat que l’emplaçament seria a al lateral de la Plaça Carles Buïgas mirant al carrer Lleida.

El text de la Proposició d’Esquerra recorda que “atès el compromís expressat pel Govern per reconstruir la capitalitat de Barcelona en les diferents dimensions per a projectar la ciutat amb força, tant en el seu vessant econòmic com cultural com de cohesió social”. La petició d’Esquerra sintonitza amb aquesta voluntat expressada ja que les columnes van ser construïdes com a “símbol de capitalitat de la ciutat de la cultura catalana i en memòria dels lluitadors i lluitadores de les llibertats nacionals catalanes”. Pel líder d’Esquerra a Barcelona, Jordi Portabella, “la capitalitat no es reflexa solament a través de la reivindicació d’unes infrastructures pròpies i de la sobirania dels serveis públics sinó que a més cal recuperar els simbols i les senyes d’identitat que pertanyen a la memòria històrica d’un poble”.


Pregunta per la llengua

En el mateix Ple Esquerra va plantejar una pregunta sobre el capteniment del Govern de la ciutat a l’hora d’incorporar la llengua i la cultura catalana com a factor determinant de la capitalitat de Barcelona. La pregunta s’inscriu en el marc de la sensibilitat vers els temes nacionals i de capitalitat i després de la conferència de balanç del primer any de govern municipal bipartit en què no es va fer esment a la llengua. Una qüestió que se sumarà en una setmana marcada per la reactivació del debat entorn els temes lingüístics. Portabella es mostra contundent en aquest sentit: “No som només una ciutat important n el context estatal o internacional perquè tinguem una bona activitat econòmica o de serveis. El que ens dona rellevància i notorietat com a capital és la llengua i la cultura i volem que la ciutat es comprometi amb aquests trets d’identificació amb el territori”.