La Llei de la llengua de signes catalana serà la primera de l’Estat espanyol que regularà aspectes lingüístics d’una llengua de signes i l’equipara a qualsevol llengua oficial, regulant-ne l’aprenentatge, la docència, l’acreditació professional per a la seva interpretació i la designació de la institució acadèmica que l’ha de regir.

Durant la intervenció del Grup Parlamentari d’Esquerra, la diputada Maria Mercè Roca ha defensat que es tracta d’una llei ‘llargament reivindicada pel col·lectiu de persones sordes signants i surt d’un debat intens i molt participatiu. Una llei que, segurament, és la que afecta el menor nombre de persones de totes les lleis que s’hagin tramitat aquí. Es calcula que només el 10% de les persones sordes signen; la resta són oralistes, fan servir llengües orals. És, per tant, la de signes, una llengua minoritària i cal preservar aquest patrimoni lingüístic tan ric i tan fràgil alhora com una part dels drets fonamentals dels seus usuaris’.
.
La Llei també té com a objectiu difondre l'existència i el coneixement de la llengua de signes catalana com a llengua de l'àmbit lingüístic català. ‘Es tracta d’una llei voluntarista que no obliga però dóna dret, i que pretén donar un estatus de legalitat a una llengua que utilitzen des de fa dos segles algunes de les persones sordes i sordcegues de Catalunya’, ha afegit la diputada independentista.

Davant les crítiques de CiU, que es lamentava que el Govern ha presentat un text incomplet i poc ambiciós, Maria Mercè Roca ha demanat poder treballar junts 'fixant-nos no en la quantitat de les paraules, sinó en la qualitat'. I ha constatat ‘la importància del projecte perquè acostarà el món de les persones sordes al món de les persones oïdores’.

Aquesta Llei preveu que els serveis públics educatius garanteixin la informació als pares d'infants sords i sordcecs de les opcions i els recursos disponibles per a la seva escolarització, perquè puguin escollir l'ús de la llengua de signes catalana dins de la seva educació, juntament amb les llengües oficials de Catalunya, en una educació bilingüe. Per tant, en l'àmbit escolar, es garanteix l'aprenentatge de la llengua de signes catalana en la modalitat educativa bilingüe, en la que també és llengua vehicular d'ensenyament.

La tramitació del Projecte de llei de la llengua de signes catalana es regula en l’article 50.6 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que estableix que aquest llenguatge de signes, com a llengua pròpia del país, ha de ser objecte d’ensenyament, protecció i respecte.