Esquerra ha entrat a registre del Parlament una proposta de resolució que insta al Govern de la Generalitat a recuperar l’aportació que la Generalitat de Catalunya transferia al Gran Teatre del Liceu el 2010 per tal de poder garantir la seva activitat ordinària, l’estabilitat de la plantilla i el prestigi internacional d’aquest equipament; a convocar, de forma immediata, una reunió del Patronat de la Fundació Gran Teatre del Liceu, representants del consell de mecenatge i del comitè d’empresa, per tal d’acordar, conjuntament, mesures que permetin superar la situació actual i salvar els llocs de treball directes i indirectes que genera aquest equipament. D’entre aquestes, hi haurà l’aturada de l’expedient de regulació d’ocupació i l’aprovació del contracte programa per al 2010-2014 o la concreció d’un pla de finançament de totes els administracions implicades que permeti garantir l’estabilitat de la institució en els propers quatre anys; a promoure millores en la gestió del Gran Teatre del Liceu per tal de garantir-ne l’eficiència en la seva gestió i la seva transparència; i fer públiques, de forma immediata, les liquidacions i auditories dels darrers cinc anys, les actes dels ens gestors i les condicions acordades entre les diferents administracions, principalment a través dels contractes programa, i a establir, conjuntament amb la resta d’administracions implicades, un pacte cultural per tal de dissenyar un escenari estable en aquells equipaments cofinançats o coparticipats; i, al mateix temps, establir una posició comuna per a reivindicar la transferència directa, per part del Ministeri i basant-se en el Producte Interior Brut, dels diners que l'Estat hauria d'invertir en cultura a Catalunya.

En l’exposició de motius de la proposta de resolució, el diputat, Pere Bosch, argumenta que bona part dels equipaments culturals del Catalunya es troben, actualment, en una situació clarament insostenible. Aquest fet es tradueix en la paralització dels projectes de modernització i difusió, el deteriorament l’activitat i els serveis destinats al públic i l’empitjorament de les condicions laborals i la pèrdua de llocs de treball. Un exemple d’això, diu Bosch, és el Gran Teatre del Liceu que, en els darrers anys, ha hagut de fer front a una rebaixa dràstica dels ingressos, principalment d’aquells que provenen de les administracions. En el cas del Ministeri de Cultura (que aporta un 45% del finançament públic), la seva aportació es va reduir en un 10% l’any passat (una reducció atenuada, a darrera hora, l’aprovació d’una esmena conjunta d’ERC i ICV-EUiA als pressupostos generals de l’Estat) i, a hores d’ara, es desconeix l’aportació d’enguany, si bé tot sembla indicar que es situarà en el mateix percentatge. En el cas del Departament de Cultura i Llengua, la seva aportació s’ha reduït en un 37,84% en els darrers dos exercicis pressupostaris; una rebaixa que, en xifres absolutes, es situa en els 5,6 milions d’euros. També han patit una davallada significativa les subvencions de les altres administracions que participen en el Consorci del Gran Teatre del Liceu (la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, amb unes aportacions molt inferiors) i els patrocinis privats i la venda d’entrades, que han caigut prop d’un 20%.

‘És evident’, ha manifestat el diputat republicà, ‘que les administracions públiques han posat en evidència una notable incapacitat per a coordinar mínimament els seus ajustaments i, igualment, per comunicar-los als ens gestors amb una mínima antelació; sobretot tenint en compte, en el cas del Teatre del Liceu, l’existència d’un contracte programa per al període 2010-2014 que, si bé no ha estat aprovat formalment, representava un intent de resoldre aquesta deficiència’.

Tot plegat, unit a algunes deficiències de previsió i de gestió, s’ha traduït en un dèficit previst de 3,7 milions d’euros per a la temporada 2011-2012 i en l’anunci, el 31 de gener passat, d’un expedient de regulació d’ocupació que afectarà 390 treballadors fixes i un centenar més d’externs i que preveu el cessament de tota activitat durant dos mesos (des del 20 de març fins el 10 d’abril i des del 5 de juny fins al 8 de juliol) i la suspensió d’algunes actuacions, concretament de quatre òperes, un ballet, un recital i un espectacle del Petit Liceu. ‘Val a dir’, ha remarcat Bosch com a conclusió, ‘que aquestes mesures han estat adoptades de forma unilateral, sense donar-ne coneixement als representants dels treballadors i les treballadores i incomplint un pacte signat el 3 de juny de 2011 entre aquests darrers i la direcció. A més a més de la seva repercussió laboral, és evident aquestes mesures afecten greument la qualitat del projecte artístic i els seus cossos estables, posant en perill un projecte operístic al servei de la cultura del país; i, al mateix temps, incideixen molt negativament en el prestigi d’aquest equipament emblemàtic del nostre país, la qual cosa pot acabar afectant negativament el patrocini privat, el taquillatge i la qualitat’.