El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha donat suport a la petició de compareixença de la ministra d’Economia, Elena Salgado, per tal de donar explicacions sobre el nou model de finançament. Ridao ha recordat que ‘no només no hi ha res a amagar, sinó que serà una bona oportunitat per desemmascarar a aquells que es dediquen a fustigar l’acord per veure si pesquen en el riu de les tensions territorials’.
Ridao ha assegurat que l’acord és ‘solidari, perquè garanteix els mateixos recursos per càpita per donar els serveis bàsics’; ‘és just perquè qui fa un major esforç fiscal es veurà compensat i Catalunya quedarà per sobre de la mitjana en recursos per habitant, perquè contribueix molt per sobre de la mitjana; ja que no és lògic que perdi 27 punts després de l’anivellament, un autèntic drenatge fiscal’; i finalment, ‘és transparent, perquè per primera vegada s’estableix un criteri d’equitat que permet visualitzar qui aporta més o menys a la solidaritat’. En conclusió, és un ‘model que no és perfecte però que és molt millor que els anteriors i dóna major poder de decisió a les comunitats, en la línia dels models federals com l’alemany o el canadenc’.
El portaveu independentista ha reconegut que ‘ha costat molt arribar a un moment en què el govern mostrés la valentia i determinació per arribar a un acord que posés els diners necessaris sobre la taula’ així com ha admès que ‘aquest partit s’ha acabat, i l’ha perdut el PP i tots aquells visionaris pessimistes que deslegitimen l’acord’ i diuen que és causant de ‘més dèficit, més impostos, més atur i més crisi’, en referència als populars que ‘mentre les seves comunitats demanen més diners, per altra banda critiquen l’acord’ i mostren novament la imatge de “coge el dinero y corre”.
‘La seqüència viscuda aquests dies, no per coneguda deixa de molestar’, ha dit Ridao a Montoro, perquè ‘Catalunya empeny cap a un nou model més just i més descentralitzat i el PP i els seus corifeus habituals es dediquen a atiar el foc de la catalanofòbia i clamen al cel contra suposats privilegis i, al final, per contra, sempre acaben demanant “nosaltres volem el mateix que ells’’'.
