Els republicans defensen una transició energètica al servei dels objectius de desenvolupament sostenible i volen fer de Catalunya el referent verd del sud d’Europa

Davant la profunda crisi ecològica global en què ens trobem, l’acció política s’ha de centrar a donar respostes als diversos reptes globals que se’ns plantegen. Un dels principals és la necessitat de descarbonitzar les nostres vides i reduir dels gasos contaminants.

Per fer-ho, la transició energètica hi té un paper destacat. Catalunya està molt lluny de complir els requisits sobre energia renovable estipulats per la Unió Europea per al 2030 en el camí per assolir neutralitat climàtica, com a molt tard, el 2050. Però tampoc és un debat nou; fa molts anys que el país no es posa d’acord sobre quin és el model més adequat i més efectiu per a casa nostra. Ara hem de marcar-nos un camí que sigui efectiu i eficient en la transformació del model energètic català i que sigui el definitiu; no tenim més temps per perdre.

Esquerra Republicana defensa un model energètic que impulsi el desenvolupament de les energies 100% renovables, de km 0, l’eficiència energètica, l’autoconsum, les xarxes intel·ligents de gestió i la democratització del mercat energètic. Dins d’aquest model, la ciutadania esdevé també central en la producció i gestió de l’energia, no sols en el consum, lliure d’oligopolis i amb uns preus justos.

No es tracta només de substituir les fonts d’energia més brutes per unes de més netes, sinó també de transformar un model basat en els grans oligopolis energètics i en mans del capitalisme més ferotge. Cal posar al centre la ciutadania i el benestar ambiental com a motors de l’economia.

• Treballar per la plena sobirania energètica de Catalunya que permeti una democratització de l’accés a la producció i el consum d’energia 100% renovable.
• Apostar per la recerca i innovació energètica com a element essencial per diversificar les fonts d’energia renovables aprofitant tot el potencial de cada una en funció de les característiques territorials.
• Treballar per substituir la producció d’energia nuclear per fonts energètiques netes i sostenibles, mitjançant un calendari de tancament de les centrals nuclears i un pla de substitució de generació d’energia i de reconversió dels llocs de treball.
• El foment de les comunitats energètiques locals, transposant la normativa europea sobre les comunitats energètiques i impulsant-ne el desplegament arreu de Catalunya.
• Treballar per a la recuperació de la gestió i la titularitat de les centrals hidroelèctriques, assegurant el retorn als municipis i territoris afectats.

En definitiva, deixar enrere un model energètic centralitzat i basat en els estocs de combustibles fòssils i no renovables (carbó, petroli, gas i urani), per avançar decididament cap a un nou model digitalitzat i basat a captar els fluxos naturals d’energia renovable; i cal fer-ho de manera distribuïda al territori, no pas al servei de l’oligopoli energètic, sinó al servei de les persones.

Per aquests motius, Esquerra Republicana impulsarà de forma immediata un Pacte Nacional per la Transició Energètica que hauria de ser essencialment transversal i comportar un canvi cap a un model energètic més just i sostenible i amb l’horitzó d’arribar al 100% renovable el 2050. Arribar a aquest horitzó és tècnicament possible però socialment necessari.

Després d’un any i mig d’aplicació de l’actual decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, es constata que queda curt, que no dona resposta a totes aquestes necessitats i permet que prevalguin els interessos econòmics i de les grans empreses. Per això és necessari modificar-lo urgentment i que esdevingui l’eina que faciliti la transició energètica de manera decidida i ordenada. L’actual model obre encara més les portes dels grans oligopolis, no preveu l’ordenament territorial, ni facilita la participació i lideratge dels municipis i comarques. La idea no és implantar renovables perquè és el que toca ara, sinó fer-ho bé, per convertir-nos en el referent verd del sud d’Europa i a partir d’uns principis del bé comú.

El moment és greu, i cal implantar un model que estableixi uns criteris clars i permeti el colideratge territorial. I ho ha de fer ràpidament. No ens podem permetre aturar-nos. Però per fer-ho serà necessari establir una paralització breu, mentre es modifica el decret, que ha d’estar modificat abans d’acabar el 2021, per limitar les situacions d’especulació i desequilibri que s’estan generant.

• Garantir la participació i codecisió del territori, en concret, dels ajuntaments.
• Establir criteris en l’àmbit de la integració paisatgística.
• Protegir els espais naturals de valor, essencials per a la conservació de la biodiversitat.
• Protegir els espais amb patrimoni cultural i de memòria.
• Prioritzar i incentivar amb incentius l’ús espais antropitzats: equipaments públics, canals de regadiu, naus industrials, naus agrícoles i ramaderes, zones industrials, urbanitzacions...
• Prioritzar i fomentar la iniciativa local: comunitats energètiques i estratègies locals per impulsar projectes mixtos en què participin els ajuntaments (públic) i també hi puguin ser les empreses i la ciutadania (privat).
• Protegir els espais agrícoles, ramaders i forestals d’alt valor, d’acord amb la llei d’espais agraris, que són essencials per a la sobirania alimentària.

I, en paral·lel, és urgent realitzar el debat participatiu sobre el Pacte Nacional que ha de falcar i difondre el nou consens de país per avançar de forma decidida cap a un model 100% renovable, amb una planificació territorial, que estableixi els percentatges territorials de renovables (potencials i necessitats) per vincular la producció i el consum com a mecanisme d’equilibri territorial i també d’eficiència de les xarxes de distribució i minimitzar, així, la pèrdua que es produeix amb el transport de l’energia. Cal, per una altra banda, desplegar mecanismes fiscals i de compensació econòmica per a aquells territoris que assumeixin més càrrega d’instal·lació i producció energètica.