La vicesecretària general de Política Sectorial d’Esquerra, Alba Castellví, ha assegurat, en referència a l’informe del Consell d’Europa que avalua la situació de les llengües minoritàries a l’estat espanyol, que Esquerra es ‘felicita per aquest aval de la UE a les polítiques de suport i impuls del català’. Castellví ha recordat que ‘el català és una llengua minoritzada a Catalunya, que necessita un recolzament decidit per garantir els drets dels catalanoparlants’ i ha assegurat que ‘aquest recolzament ha de venir de l’actitud dels que saben que el català és la llengua pròpia de Catalunya, que amb el seu comportament individual com a parlants n’han d’estendre l’ús, però també de l’actitud decidida dels poders públics, que han de fer possible que tothom que ho vulgui pugui viure al seu país fent servir la seva llengua’.

La dirigent independentista ha destacat que ‘la UE, com no podia ser d’altra manera, reconeix la riquesa que suposa la diversitat lingüística i també la necessitat de garantir el dret dels parlants’. En aquest sentit, Castellví ha afirmat que Esquerra, com a partit i com a govern, ‘entenem que el català l’hem d’oferir com un instrument per la integració i la cohesió dels nous ciutadans’. ‘Sumar-se a parlar en català implica en aquesta comunitat nostra un reconeixement immediat com a ciutadà del país i, de fet, pocs llocs del món compten amb un instrument tan ràpid i efectiu d’incorporació a la comunitat d’arribada com el dels nous catalans que parlen català’, ha explicat la vicesecretària general de Política Sectorial. Per aquest motiu, ‘cal que els poder públics prenguin consciència d’això i facilitin aquesta eina a tothom’, ha apuntat Castellví. En aquest sentit, ha destacat la feina realitzada en aquesta línia per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat i ha assegurat que ‘Esquerra és el partit més sensible i coherent amb aquesta qüestió’.

Castellví ha emplaçat també a l’estat espanyol a ‘modernitzar-se i convertir-se a la sensibilitat europea’ i ha recordat que recentment el diputat d’Esquerra al Congrés Joan Tardà i el senador Miquel Bofill van presentar 1.027 preguntes al govern espanyol sobre el que l’Estat no fa i hauria de fer pel català, amb l’objectiu d’ajudar a l’estat a fer aquesta revisió en la línia que proposa l’informe del Consell d’Europa.