El portaveu d’Esquerra al Parlament i cap de llista al Congrés, Joan Ridao, ha fet, en nom de l’Executiva del partit, ‘una crida a la mobilització i a la participació massiva a la manifestació de dissabte’. Per Ridao, ‘després de trenta anys de democràcia i d’autogovern, són evidents les limitacions del marc polític, Espanya ja ha donat de si tot el que podia i persisteixen problemes endèmics com les infraestructures i el finançament, que posen en perill el benestar i la cohesió social del nostre país’.
El portaveu parlamentari d’Esquerra ha assegurat que per tots aquests motius, ja no es tracta de resoldre un conflicte polític històric entre Catalunya i Espanya, ‘sinó que està en joc la capacitat de tenir un model català de benestar, nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper’. ‘Per això’, ha afegit, ‘el dret a decidir està sobretot vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida dels ciutadans d’aquest país, al marge que es tracta de la culminació més completa i plena de l’ideal democràtic’.
‘Mas i Duran sumen zero’
En un altre ordre de coses, Ridao ha exposat que aquest cap de setmana els dos grans partits, CiU i PSC, han deixat una imatge ‘d’obsessió pel centre polític’. El cap de llista d’Esquerra al Congrés ha ha assegurat que, ‘poques hores més tard de la conferència de Mas, que Esquerra va valorar com un pas endavant tot i que moderat perquè es queda a mig camí i no fixa cap horitzó nacional, a Duran li va faltar temps per neutralitzar’ el president de CiU. ‘El resultat’, segons Ridao, ‘és que Mas i Duran sumen zero’. ‘Som allà on érem’, ha dit, ‘al cap del carrer’.
Per altra banda, Ridao també s’ha referit a la Conferència Nacional del PSC i a les declaracions d’avui del seu primer secretari, José Montilla. Per Ridao, ‘s’ha demostrat que el PSC és un partit de gestió i prou, és un centre desnortat, sense més horitzó que el dia a dia i que sembla tenir por a la democràcia quan es nega el dret a decidir’. El candidat d’Esquerra a les eleccions espanyoles ha valorat que ‘pretendre que tot és immutable, que ja decidim cada quatre anys quan hi ha eleccions, és dubtosament democràtic’.
