"Una democràcia no pot conviure amb una dictadura i, per tant, no pot tolerar els símbols d'exaltació totalitària", ha declarat el president d'Esquerra a les Illes Balears, Joan Lladó, en el decurs de la concentració que ha tingut lloc aquest dissabte, en els jardins de Sa Feixina, per exigir la demolició immediata del monument al creuer rebel Baleares.
L'acte celebrat aquest migdia, convocat per l'Associació de la Memòria Històrica de Mallorca, amb el suport de nombroses entitats socials i alguns partits polítics, entre els quals Esquerra-Illes Balears i les JERC, ha reunit un important nombre de persones que han seguit les emotives intervencions d'alguns supervivents de la guerra civil, així com de l'escriptor Gabriel Florit i del vicepresident de l'associació, Manel Suárez. Ha presentat l'acte la presidenta, Maria Antònia Oliver.
El president d'Esquerra-Illes, únic partit parlamentari amb representació de la seva direcció a l'acte, ha manifestat que "després de tant d'anys de mort el dictador, és un insult a la democràcia la pervivència d'aquest suposat monument. No hi ha cap excusa: a més de la voluntat política, hi ha un instrument com és la Llei de la memòria històrica; si aquesta llei no serveix perquè el tràmit sigui senzill, és la constatació que la legislació impulsada pel partit socialista és paper banyat, i només fa que reforçar el vot negatiu que Esquerra va emetre envers aquesta llei. Vivim en un llimbs democràtic... o potser és un purgatori."
Per la seva banda, Helena Inglada, presidenta d'Esquerra-Palma va lamentar que encara avui, "cada vegada que en aquesta ciutat es parla de tomar recordatoris feixistes, es plantegi un debat que ja no hauria d'existir, un debat estèril." Inglada va rebutjar, així mateix, les intencions d'aquells que volen assimilar elements com l'obelisc de Sa Feixina amb els camps de concentració a Alemanya que, com en el cas per exemple de Matthausen, es conserven com a museus de la barbàrie nazi i en record de les víctimes que hi patiren tortura i mort: "la diferència rau en què els camps mai no han ser concebuts com a monuments, sinó com a llocs d'extermini; el monument que ara ens ocupa és, des d'un principi, un tribut als guanyadors d'una guerra, no de les víctimes."
