Josep Maria Freixanet ha qualificat de molt mala notícia, i més encara quan tot just s'inicia el desplegament de la Llei d'Educació, que el departament d'Educació hagi anunciat la retallada de 200 llocs de treball dels Serveis Educatius de Zona. Freixanet no dubta que la millora dels resultats educatius de l'alumnat depèn en primer terme del treball que realitzen el professorat i els centres educatius, però que ‘cada cop és més evident que per respondre adequadament als reptes de millora de l'educació del nostre país cal avançar en un treball que transcendeixi l'aula, basat en la col·laboració entre el professorat, els centres i el territori'.

Freixanet ha recordat que durant la seva etapa al capdavant del departament d'Educació, ‘Esquerra va impulsar la creació d'uns serveis educatius integrats, creant els Serveis Educatius de Zona' que integraven els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) i els Equips d'Assessorament Psicopedagògic (EAP) aleshores existents, creant-ne a més els Equips de Llengua, Interculturalitat i Cohesió social (ELIC) i ampliant significativament el nombre de treballadors i treballadores socials dels EAPs.

Pel diputat d'Esquerra, ‘la millora general del sistema educatiu necessitava aleshores, com amb més raons en l'actualitat, d'uns Serveis Educatius de suport als centres potents i compromesos amb els grans objectius educatius del país'. Així ho va entendre el Pacte Nacional per a l'Educació, de manera que la Llei d'Educació reconeix la necessitat d'oferir suport i assessorament als centres, a llur professorat i a llurs alumnes i famílies. En definitiva, els serveis educatius esdevenen un factor cabdal de qualitat educativa. Per això Freixanet no dubta que ‘la reducció de 200 llocs no es pot argumentar com a conseqüència de reajustaments pressupostaris imposats per la crisi econòmica o d'una major eficàcia en la gestió dels recursos'. ‘Justament perquè ens cal una gestió més eficient, resulta difícilment comprensible la mesura proposada', ha conclòs.

Freixanet ha advertit que amb la mesura es posen en perill qüestions tan rellevants com el desplegament de l'autonomia i d'un nou model de direccions dels centres docents públics, la necessitat d'avançar en les pràctiques cooperatives i en xarxa o en l'escola inclusiva, l'extensió dels programes d'immersió lingüística des de l'educació primària a l'educació secundària, la integració de les tecnologies de l'aprenentatge i de la comunicació en els processos d'ensenyament i aprenentatge, la continuïtat dels plans educatius d'entorn, l'impuls als projectes de convivència escolar o l'adequada atenció a l'alumnat amb necessitats específiques. Per això ha anunciat que ‘des del Grup Parlamentari farem tot el que estigui a les nostres mans per impedir aquesta retallada en educació'.