El diputat d'Esquerra Josep Maria Freixanet ha explicat avui que ‘ningú des de l'oposició pot donar lliçons a un Govern que des del 2003 ha incrementat el pressupost en educació en un 76 %' i ha reivindicat que l'educació, malgrat la crisi, ha de continuar sent una prioritat del Govern i del país. ‘Invertir en educació és car. No fer-ho, resulta caríssim', ha afegit. El diputat ha proposat un nou pacte social i educatiu que, davant la crisi econòmica, salvaguardi i millori la qualitat del sistema educatiu: ‘cal entendre que educar i formar la ciutadania, especialment les noves generacions, no és una despesa sinó una inversió', en referència a la necessitat d'una educació que garanteixi l'equitat i l'excel·lència educatives com a fonaments de la cohesió social i del progrés individual i col·lectiu.
Per Freixanet, ‘la crisi és una oportunitat per millorar la formació de la gent jove, millorant així el capital humà i situant Catalunya en millors condicions per competir en un mercat global'. Avui la societat catalana ha de poder entomar amb garanties d'èxit els nous reptes socials, econòmics i culturals que planteja la societat del coneixement en un món cada cop més globalitzat. L'esclat de l'actual crisi econòmica fa planar un seguit d'interrogants i d'incerteses en relació al sosteniment i avenç de la societat del benestar. Per això el diputat d'Esquerra creu que ‘la sortida de la crisi exigeix, encara que pugui semblar paradoxal, incrementar la inversió pública en aquells sectors que tenen una incidència positiva en la transformació profunda del nostre sistema productiu'.
Les proves de competències bàsiques són necessàries
Davant dels resultats de les proves de competències bàsiques dels alumnes catalans de sisè de primària, Josep Maria Freixanet ha recordat que els canvis en el terreny de l'educació no es produeixen d'un any per l'altre, sinó que són a llarg termini i que ‘aquestes proves són una eina essencial per als centres educatius perquè puguin introduir millores', així com que els resultats de les quals no es veuran l'any vinent sinó d'aquí a tres o quatre anys, com a mínim. Un fet aplicable, també, a les mesures de política educativa.
Pel que fa al nivell socioeconòmic de l’alumnat, Freixanet ha manifestat que ‘no es pot tancar els ulls, cal insistir en polítiques específiques de suport educatiu a l’alumnat provinent dels sectors amb nivells socioeconòmics baixos'. I ha afegit que les proves assenyalen un increment de les diferències de resultats entre l’escola concertada i l’escola pública ‘com a conseqüència d’una feble política d’escolarització equilibrada de l’alumnat en els centres sostinguts amb fons públics’. ‘La cerca de l’excel·lència educativa no pot hipotecar les mesures de reforç ni l’equitat’, ha dit en relació a què baixen els nivells mitjos i augmenten dels dos extrems en les proves de llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques. I això afecta tant a la pública com a la privada concertada.
