Amat assegura que Catalunya té un saldo positiu en pensions de 24.126 milions d'euros des de 1995 i que amb l'Estat propi, Catalunya arribaria a tenir fins a 11.594 milions de superàvit

Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí per Tarragona, ha assegurat que 'el PIB per habitant d'una Catalunya independent superaria la mitjana de la Unió Europea i assoliria valors propers als de França i el Regne Unit'. Bel, que és Doctor en Economia i professor d'universitat, ha ofert una roda de premsa de Junts pel Sí amb el número 4 de la llista per Barcelona, Artur Mas, i el número 7 de la llista, Oriol Amat, desmentint amb xifres els que qüestionen amb el discurs la viabilitat de l'Estat propi. Amat, que és Catedràtic d'Economia Financera, ha exposat la sèrie històrica del saldo de la Seguretat Social des de 1995 on s'evidencia que 'les pensions estan més que garantides amb el nou estat, amb un saldo positiu de 24.126 milions'.

Bel ha exposat que també milloraria la qualitat de vida de la ciutadana i ha utilitzat com a indicador el Producte Interior Brut en paritat de poder de compra, 'situant-se per davant de Finlàndia, o els mateixos Regne Unit o Finlàndia'. I en aquest sentit, també ha comparat la situació creditícia en que quedaria Catalunya, passant d'una ràting de BB a una A+, al mateix nivell que Israel i per davant del País Basc, Navarra o països com Irlanda o Eslovàquia. 'La qualificació del deute ve de la capacitat de regular, actualment Catalunya només pot regular sobre un 5% dels seus ingressos; per tant la situació actual ve de la incapacitat de regular', ha concretat.

El cap de llista per Tarragona ha detallat que la moneda seguiria sent l'euro, perquè aquesta decisió no depèn del veto de cap estat, 'depèn del Banc Central Europeu i està regulat per ell mateix'. En aquest sentit, ha respost juntament amb Oriol Amat, aquells polítics i opinadors que amb el discurs de la por situen Catalunya fora a de la UE i de la zona euro. 'Si guanya el Sí, creiem que la UE s'hi posarà, perquè ningú hi surti perdent; la UE no hi guanya res però si no es negocia pot perdre-hi molt', ha indicat Oriol Amat.

De fet, Amat ha radiografiat la situació de les pensions en el nou Estat, ja que és un dels arguments més utilitzats pels partidaris del “no”. El candidat i Catedràtic d'Economia Financera ha mostrat el saldo històric de la Seguretat Social des de l'any 1995, on el superàvit català de 24.126 milions contrasta amb el dèficit de la resta de l'Estat amb un saldo negatiu de 82.704 milions. I també ha exposat la situació de dèficit fiscal que pateix Catalunya degut a la dependència de l'Estat espanyol: 'Un 40% dels impostos que paguen els catalans marxen i no tornen, són 2.200 euros per cada ciutadà de Catalunya a l'any, gairebé 16.000 milions d'euros en total'.

I d'acord amb estudis elaborats pel Col·legi d'Economistes i el Llibre Blanc de la Transició Nacional, Amat ha assegurat que els costos del procés de transició cap a la consecució de l'Estat propi quedarien neutralitzats pels ingressos: 'El guany seria d'11.594 milions, havent cobert ja les estructures d'Estat'.

Artur Mas, número 4 de Junts pel Sí per Barcelona, s'ha expressat amb els mateixos termes i ha afirmat que no només Catalunya, amb el seu Estat propi, seria viable sinó que també ho seria Espanya sense Catalunya. 'Per a alguns seria llaminer contraposar la viabilitat econòmica de Catalunya amb la inviabilitat d'Espanya, però no és així, els dos ho són', ha asseverat Mas, qui ha afegit que el procés de negociació amb l'Estat 's'ha de fer de manera que no comporti lesions ni per a uns ni per a uns altres'.

Mas ha coincidit amb Amat, remarcant que 'la Unió Europea s'hi juga molt econòmicament a Espanya i Catalunya com perquè un procés com aquest es faci malament'. El número 4 també ha lamentat que s'utilitzi el discurs de l'expulsió automàtica de la Unió Europea, 'en contra de la pròpia voluntat del país i haver de posar-nos una altra vegada a la cua' perquè Junts pel Sí no tingui majoria el 27 de setembre.

Mas ha recordat el cas de Grenlàndia, 'que per abandonar o treure algú de la Unió Europea, ho va haver de demanar aquest mateix estat'.