En el seu viatge institucional i econòmic a Xile, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha fet una crida davant una setantena de directius d’empreses catalanes implantades al país andí i empreses interessades en explorar aquest mercat que s’animin a buscar partners xilens per fer el salt a tercers països, tan sigui a l’Amèrica Llatina com a d’altres mercats de difícil accés des d’Europa. Xile té tractes preferencials per exempció d’impostos duaners amb 58 països, cosa que permet tenir accés a un conjunt de mercats que sumats representen més del 80% del PIB mundial.

“L’obertura comercial de Xile, el país més estable de Llatinoamèrica, permet un accés ampli a tercers mercats sempre i quan les nostres petites i mitjanes empreses optin per ajuntar-se amb socis locals, buscant aliances estratègiques”. Segons Huguet, “ara és el moment de fer un pas endavant per invertir al mateix Xile, perquè hi tenim garanties de confiança, però també per aprofitar un mercat sofisticat com aquest com a trampolí”. Aquest és el missatge que ha transmès a la setantena d’empresaris catalans amb interessos a la zona que han assistit al sopar organitzat per l’Associació d’Empresaris d’Ascendència Catalana a Xile (AEAC), que des del 1984 fomenta les relacions comercials entre ambdós països. AEAC forma part del Centre Català de Santiago de Xile, entitat sociocultural amb més d’un segle d’història a qui Huguet ha visitat reconeixent-los l’esforç històric per preservar la identitat catalana, mentre de fons se sentien els assajos d’una cançó sobre el Canigó.


Huguet es reuneix amb el ministre d’economia xilè

Catalunya ha obert vies de cooperació amb el govern xilè gràcies als contactes institucionals d’alt nivell que ha fet el conseller Huguet, el primer d’ells amb el ministre d’Economia, Foment i Reconstrucció, Hugo Lavados, acompanyat dels responsables d’innovació, pimes i comerç exterior de la seva cartera. L’enfortiment de relacions des de l’àmbit governamental permetrà avançar en la transferència mútua de coneixement d’experiències en el camp de la innovació i la internacionalització per tal de fer més competitives les respectives economies. En aquest sentit, la delegació catalana ha explicat el procés de fusió de CIDEM i COPCA en ACC1Ó, la creació de la xarxa de centres tecnològics TECNIO i també l’experiència d’èxit del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), que ha permès fixar les prioritats estratègiques pels pròxims 15 anys, estratègies totes elles en les quals el govern de Xile s’hi ha vist molt identificat.

“Catalunya – ha explicat Huguet– ha fet una reflexió sobre el model de ciència i innovació que necessita el país amb visió estratègica i que ha comptat amb consens nacional. En aquests moments estem a punt de tancar la tria de sectors, prioritats de futur, a partir de les 120 tendències que marca l’OCDE i a partir dels diferents reptes de la humanitat, per exemple el problema de l’escassetat d’aigua”. El ministre d’economia xilè ha parlat, precisament, de la greu situació de falta de recursos hídrics que es viu en 1.500 quilòmetres de territori i la necessitat de continuar col·laborant en aquest camp amb empreses punteres com Aguas Andinas.

La resta de sectors prioritaris per Xile on Catalunya tindria oportunitats són: la mineria, l’agroalimentació, el medi ambient i el turisme. Amb l’exportació de coure, per exemple, han demanat a Catalunya que aporti tecnologia, en turisme know how i en el tema agroalimentari l’experiència i la tecnologia en tractats carnis que podria aplicar-se en altres àmbits, tenint en compte que Xile és el segon exportador mundial de salmó. El ministre ha reconegut que “també s’obren àmplies possibilitats de col·laboració” en el sector TIC i en gestió de ciutats, començant per arquitectura i acabant per infraestructures, amb una promoció recíproca d’inversions i, quan es doni el cas, optar conjuntament a ajuts del 7è programa marc de la Unió Europea per innovació.

Catalunya ha invertit a Xile els darrers 5 anys 126 milions d’euros. ACC1Ó té comptabilitzades, en aquests moments, 64 empreses catalanes implantades al país andí. Entre aquestes empreses hi ha COMSA, present a Xile des de 1995, que ha consolidat la seva posició en el sector ferroviari, però també fa hospitals, ports, metro, etc. El conseller l’ha visitat durant la seva estada a Santiago i l’ha encoratjat a continuar treballant en aquesta línia de creixement.

També s’han fet passos endavant a la reunió de treball amb la Intendència Regional Metropolitana, que és qui defineix les polítiques de desenvolupament de la regió metropolitana de Santiago, que concentra el 40% del PIB nacional d’uns 90.000 milions d’euros i té el 40% de la població de tot Xile. L’intendent Igor Galafuric ha escoltat amatent l’exposició dels empresaris catalans que integren la delegació i ha demanat informes de cadascun dels projectes per tal d’estudiar-los a fons i, quan sigui el cas, intentar accelerar els processos iniciats per optar a concursos d’algunes d’elles.


La universitat i la investigació, porta d’entrada a Xile

Al llarg de les diferents trobades també ha sorgit la idea d’impulsar intercanvis acadèmics per construir una economia competitiva sobre una base sòlida. És el cas de la reunió amb la Corporació de Foment de la Producció (CORFO), l’equivalent a ACC1Ó, on a més de parlar sobre la política de clústers s’ha parlat d’un nou programa de beques aprovat no fa ni un mes. Xile ofereix a Catalunya participar d’un fons de beques per investigadors xilens que vulguin cooperar amb investigadors catalans en universitats, centres de recerca o centres tecnològics. Un altre tipus de beques són les anomenades “Bicentenario”, que estan enfocades a promoure la internacionalització d’estudiants xilens a universitats estrangeres amb un fons de 200 milions de dòlars.

Una mostra de com la universitat pot ser la porta d’entrada a Xile és la signatura aquest dimecres sota la presidència del conseller Huguet entre la Universitat Catòlica, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Aguas Andinas/Agbar per promoure formació superior sobre aigua a Santiago, inspirant-se en el model que ja s’aplica a Catalunya. En la seva intervenció, el conseller d’universitats ha subratllat la necessitat cada cop més creixent que hi ha a les empreses d’innovar per donar solucions a les necessitats socials i com això està lligat al talent, a la investigació i a la formació, a més de fer-se gala d’aquest bon exemple de cooperació universitat-empresa.

Al mateix temps que es produïa aquesta signatura, el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, es reunia amb la Universitat Diego Portales, amb la qual fa temps que tenen convenis de col·laboració per reforçar relacions.