Turisme editarà una guia turística sobre la presència jueva a Catalunya. Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, ho ha anunciat en el marc d’una missió institucional i empresarial a Israel on ha mantingut una trobada amb turoperadors israelites en la que s’ha presentat Catalunya com destinació de turisme religiós. També han assistit a la jornada, l’alcalde de Besalú, Lluís Gino, i la directora del Call Jueu de Girona, Assumpció Hosta, i el vicepresident de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, Jordi Martí.

La guia, que s’emmarcarà dins “Els camins de Sefarat”, té com a objectiu promocionar els calls jueus de Catalunya com ara els de Girona, Barcelona, Besalú i Tortosa. La guia explicarà diversos aspectes que fan referència a la presència jueva a Catalunya al llarg de la història. S’exposarà qui eren i quins costums tenien els jueus que vivien al Principat i com convivien amb els cristians. Es dedicaran també algunes pàgines al paper de la ciutat de Barcelona com a lloc de refugi, en les que es parlarà dels sastres del carrer ample i de l’acollida dels fugitius jueus centreeuropeus, entre d’altres.

Un altre dels aspectes que recollirà la guia són la geografia i el paisatge del judaisme a Catalunya. Es proposaran quatre itineraris que travessen el país i que faran de Catalunya una destinació de turisme religiós atractiva tant pel turisme interior com exterior. Un altre apartat de la guia farà referència a elements materials que va deixar el judaisme a Catalunya. Un exemple d’aquests elements és l’Hagadda, llibre de més valor de Sarejova, sinagoga de Barcelona que va ser diàspora l’any 1492 i que va acabar amb l’imperi otomà.

La guia també explica com la comunitat jueva estava especialitzada en diferents sectors en funció de la zona. Per exemple, a Barcelona hi havia molts comerciants, a Girona grans savis i a Besalú metges.


Recuperació de la memòria jueva

Cinc segles més tard de l’expulsió dels jueus, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa treballa per recuperar la memòria de la presència del poble jueu a Catalunya.

La presència de col·lectius jueus s’inicià ja en temps de l’imperi romà, però va ser a l’edat mitjana quan el col·lectiu jueu es va organitzar en calls i aljames i va ocupar un territori delimitat als pobles i ciutats catalans.

L’empremta del poble jueu ha estat molt important per la influència social, política, econòmica i cultural que varen tenir en la societat catalana d’aquells segles. Un exemple d’això és que el millor atles conservat de l’Edat Mitjana s’anomena “Atles Català” i va ser elaborat per jueus instal·lats a Catalunya.


Els camins de la Catalunya jueva

Quatre itineraris culturals per Catalunya permetran a aquell que els realitzi conèixer la riquesa patrimonial que el poble jueu va llegar al nostre país. A Girona, “ciutat mare d’Israel”, Besalú i a d’altres pobles del voltant, arqueologia, urbanisme, art i cultura s’uneixen per donar al visitant la informació necessària per entendre la grandesa i saviesa del poble jueu.

A la ruta del comerç, que entre altres pobles i ciutats, recorre Vic i Puigcerdà, la reconstrucció del poble jueu troba la seva font principal en els arxius documentals i en la memòria popular.

Una altra ruta que passa, entre altres llocs, per Barcelona i Montblanc permet arribar a restes materials de la presència del poble jueu a Catalunya. Algunes d’aquestes restes estan ubicades en muralles i parets exteriors i d’altres han estat restaurades i conservades i es troben en museus i col·leccions.

El quart itinerari és el que va des de la grandesa patrimonial de la Tarraco romana (declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 2000), fins a les modernes instal·lacions de les bodeques de Capçanes.