Davant el primer xoc de la globalització, un model espanyol de creixement qüestionat i un model de finançament de Catalunya sota mínims “és l’hora d’un reformisme fort i d’unitat pel canvi”. El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, ho ha dit en la seva intervenció al Cercle Financer on ha pronunciat la conferència ‘Catalunya 2020: llibertat, benestar i excel·lència’, Segons Huguet, cal liderar canvis estructurals que ”no poden dur-se a terme des de la centralitat. Cal unitat pel canvi i un reformisme fort ja que, si no hi ha canvi, haurem de ser capaços d’aguantar el desgast”. Pel que fa al nou model de finançament, el conseller ha recordat que “amb un model de finançament de mínims sota sospita, Catalunya ha de fer-se sentir i recordar el pes dels qui representen la cinquena part de la riquesa i ocupació de l’Estat espanyol, la quarta part de producció científica i innovadora i el 40% de les patents de l’Estat”.
Primera gran crisi de la globalització
En la seva intervenció, Huguet ha assenyalat que, en aquesta primera gran crisi de la globalització, el repte és la governança política, econòmica, comercial, ambiental, social i financera del planeta. També suposa la fi del cicle constructiu de l’Estat autonòmic i del cicle expansiu basat en la construcció i l’increment demogràfic i el consum. En aquest sentit ha lamentat que les despeses públiques creixin per sobre del creixement del PIB, així com la pervivència del dèficit fiscal fa disposar a Madrid i alguna autonomia de diner fàcil, mentre Catalunya és frenada per la discriminació inversora històrica.
Segons Huguet, “el projecte d’Estatut del 30 de setembre era el que convenia a Catalunya i hagués significat una llarga estabilització de les relacions amb Espanya. L’Estat envaeix l’anterior Estatut, l’actual i el del 30 de setembre, perquè les regles de joc han estat creades perquè guanyi sempre el mateix: l’Estat”. Ha recordat que “el dèficit que té Catalunya no ens permet invertir en sectors estratègics vitals per al desenvolupament del país; cal un nou sistema de finançament, i s’han d’acabar polítiques econòmiques de cara a la galeria”. “És el moment d’assumir les pròpies responsabilitats i de l’autocrítica de les pròpies debilitats”, ha afegit.
Catalunya el 2020
Per Huguet “el canvi passa per tenir horitzó i mobilitzar totes les forces creatives del país, tal i com es van mobilitzar en moments culminants d’eclosió del catalanisme i el modernisme els primers anys de la transició”. En aquet sentit aposta per una Catalunya el 2020: “globalitzada i líder internacional en sectors econòmics d’alt valor afegit; inserida en l’economia del coneixement, principal clúster de la formació superior del sud d’Europa i referència internacional en recerca i innovació; amb una identitat pròpia que doni un valor afegit a determinats sectors econòmics; multiracial i multilingüe, cohesionada entorn el civisme i la llengua catalana; una societat civil forta, no corporativista i; una Administració poc burocratitzada, transparent, eficaç i eficient. Pel que fa al reconeixement del dret a decidir, semblant al que tenen o estan a punt d’assolir Baviera, Escòcia o Flances, el conseller ha insistit en “l’esforç per l’Estat català, federat amb qui sigui, perquè és l’aliat del desenvolupament econòmic, social i cultural de Catalunya”.
Per abordar aquest canvi, el conseller proposa aprofitar l’entorn, la cultura empresarial, la capacitat d’adaptació, economia diversificada i no únicament depenent de la construcció per poder superar el moment de reconversió. L’objectiu per “al 2020 és que Catalunya sigui el referent europeu i un pol d’atracció de talent, liderant processos de creixement i enfortiment que facin que projectes socials i empresarials tinguin pes significatiu en el món global. Tenim prou i punts forts per aconseguir una posició plenament competitiva a Europa i la resta del món. Tenim un teixit productiu ric i divers, tenim capital humà, i universitats de qualitat”. En aquest sentit, ha insistit en la necessitat de consens, a nivell de la societat, i entre els partits polítics també, i de situar el coneixement com a eix central del desenvolupament social i econòmic.
Pel que fa a l’agenda d’aquest canvi, el conseller ha recordat la importància del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) aprovat la setmana passada pel Govern, que ha comptat amb la participació de més de 700 persones i un Comitè Permanent d’Experts. Aquest pacte segons el conseller, referma el compromís entre el Govern, les patronals i el món empresarial i universitari. El PNRI vol ser “un gran acord, de llarg abast temporal i d’ampli consens entre els agents socials, econòmics i polítics per fer de Catalunya un país competitiu en una societat del coneixement basada en el progrés a partir del talent, la ciència, la tecnologia i la innovació”.
Com a cloenda, el conseller ha recordat la situació que es a va viure a Catalunya a principis del segle XX, i ha recordat que fa un segle la burgesia catalana abraçava la causa del catalanisme i entomava la bandera de la regeneració, sumant-se al moviment popular de renaixement lingüístic i de creativitat artística. Segons Huguet, en aquells moments “hi havia un objectiu compartit pel conjunt de la societat que explica l’enorme mobilització de recursos humans generats entorn d’empreses, entitats i associacions de tot tipus”.
Actualment, després del desplegament de la democràcia i l’autonomia dels 80, la febre olímpica dels 90 i la reforma parcial de l’Estatut, el conseller considera que “s’ha estès la sensació que el marc no dóna més de si”. Donades les circumstàncies actuals, calen nous horitzons i noves aliances entre els sectors innovadors i cal unitat pel canvi. En aquest sentit, Huguet opina que “estem en condicions de què les capes socials innovadores impulsin una Catalunya de l’excel·lència i del benestar”.
