El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha assegurat avui que 'el canvi no és Convergència, el canvi és la independència' durant la conferència 'Catalunya decideix: nou estat de la Unió Europea', que ha pronunciat per inaugurar la jornada 'Velles nacions, nous estats. L'ampliació interna de la Unió Europea' organitzada per la Fundació Josep Irla. En aquest context, Puigcercós ha afegit que 'el canvi no és Convergència, el canvi és la transparència' i ha apuntat que 'per assolir el nostre procés d'independència necessitem un país lliure d'hipoteques polítiques, hipoteques com les que té CiU impedeixen avançar en el procés de constitució d'un estat propi'.
'Catalunya necessita un canvi, però el canvi no és Convergència perquè això significaria que tornen per fer el mateix de sempre', ha subratllat. 'Quan Esquerra empeny, CiU frena', ha exclamat el líder independentista, recordant que l'any 1993, amb el Concert Econòmic, CiU va frenar mentre Esquerra empenyia, igual que el 2006 amb l'Estatut aprovat al Parlament i també ara amb el referèndum d'independència. En aquest sentit, el president d'Esquerra ha afirmat que 'la independència és un debat actual. I no perquè sigui una moda passatgera. Els polítics, la premsa, els opinants, la gent del carrer, cada cop més empresaris... En parlem, perquè amb la reforma de l'Estatut d'Autonomia s'ha constatat que Espanya no ens accepta tal com som'. 'Per això cada vegada més gent opta per la sortida independentista', ha apuntat Puigcercós, 'per la construcció d'un estat propi en el si de la Unió Europea'.
En aquest sentit, ha fet referència al documental 'Adéu, Espanya?' de Maria Dolors Genovès i ha destacat que 'lluny del soroll al que ens tenen acostumats els polítics i mitjans de Madrid, al Regne Unit, al Canadà i a Dinamarca observen amb tranquil·litat la voluntat independentista d'Escòcia, el Quebec i Grenlàndia. Viuen amb absoluta normalitat aquests processos i com a bons demòcrates estan disposats a acceptar la decisió que prenguin els escocesos, quebequesos i grenlandesos'.
El dirigent independentista ha apuntat que 'va creixent la llista de nacions sense estat que a Occident reclamen el seu lloc en el concert mundial'. Al Quebec, que ja ha celebrat dos referèndums (1980 i 1995), se li han afegit durant els darrers anys tres velles nacions europees: Escòcia des de la victòria el 2007 d’Àlex Salmond al capdavant de l'SNP (Partit Nacional Escocès) amb la promesa de celebrar enguany un referèndum; Catalunya des del 2009 amb la iniciativa política i cívica de les consultes municipals per la independència; i Flandes, amb la victòria diumenge de l'N-VA (Nova Aliança Flamenca) a les eleccions legislatives belgues. 'Tres processos europeus liderats per tres partits membres de la nostra internacional, l’Aliança Lliure Europea', ha subratllat Puigcercós.
'L’assignatura pendent de la Unió Europea és donar sortida a les legítimes aspiracions de milions dels seus ciutadans que volen continuar esdevenint membres de la Unió, però en primera persona, veient la seva bandera nacional onejant en peu d’igualtat amb la de la resta de pobles d’Europa, amb la seva llengua reconeguda oficialment al Parlament Europeu i a la resta d’institucions de la Unió...', ha afirmat. Puigcercós ha assegurat que 'el dret a l’autodeterminació és un dret reconegut per les Nacions Unides i encara que no ho fos la voluntat popular sempre ha estat font de dret'.
En un context de crisi econòmica com l’actual, 'necessitem estructures polítiques més properes a la ciutadania i al teixit econòmic de cada societat'. 'Els catalans necessitem sortir d’Espanya per sortir abans de la crisi. Els escocesos necessiten sortir del Regne Unit per sortir abans de la crisi. Els flamencs necessiten sortir de Bèlgica per sortir abans de la crisi', ha apuntat Puigcercós. 'I els nostres processos d’independència es faran de manera escrupolosa, ordenada i rigorosa, com correspon a pobles madurs com els nostres amb una llarga tradició democràtica', ha apuntat.
Durant la jornada 'Velles nacions, nous estats. L'ampliació interna de la Unió Europea' s'ha presentat l'informe 'L'Ampliació interna de la Unió Europea' d'Alfonso González, professor de Dret Comunitari Europeu de la URV; Jordi Jaria, professor de Dret Constitucional de la URV; Jordi Matas, catedràtic de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB; i Laura Roman, responsable de l’Àrea de Dret Constitucional de la URV. S'ha fet una taula rodona per parlar sobre 'El futur d'Europa: Unió? Federació? Confederació?' moderada per Günther Dauwen, secretari del Centre Maurits Coppieters, i amb la participació de Jon Abril, vicecoordinador d'Aralar (País Basc); François Alfonsi, diputat del PNC al Parlament Europeu (Còrsega); Matthias Diependaele, diputat d'N-VA al Parlament Flamenc (Flandes); Oriol Junqueras, diputat d’Esquerra al Parlament Europeu (Països Catalans); Ana Miranda, BNG (Galícia); i Alan Sandry, Welsh Nationalism Study Group (Gal·les). La jornada ha finalitzat amb la conferència 'La independència nacional: un dret democràtic' pronunciada per Mary Lou McDonald, vicepresidenta del Sinn Féin.
